Connect with us

Societat

Sant Joan ret homenatge a Pep Roig, qui va ser director del Col.legi Públic de Son Juny

Sant Joan ret homenatge a Pep Roig, qui va ser director del Col.legi Públic de Son Juny

Ha mort, aquest dijous, a l’edat de 63 anys

La mort de Pep Roig, (‘Don Pep’ com era conegut popularment entre molts de pares i escolars de Sant Joan), ha provocat una gran consternació aquest dijous entre els veïnats del poble. Fins a l’any passat, va estar al capdavant del Col·legi Públic de Son Juny. Va ser director de l’escola de Sant Joan durant més de 15 anys. L’any passat va decidir jubilar-se.

En homenatge a ell, petits i grans, amics, exalumnes, veïnats i veïnades han decidit dedicar-li un sentit rècord aquest dijous a la nit en la seva memòria. A les 21.00 hores, un gran nombre de veïnats han volgut recordar-lo dedicant-li un sentit aplaudiment des de les balconades i finestres de les cases, a més de llegir per la megafonia del poble un escrit públic d’agraïment i comiat.

Gràcies per tot, gràcies per tant !, juntament amb una imatge seva, ha recorregut aquest dijous bona part dels dispositius mòbils dels veïnats de Sant Joan que han rebut amb tristesa el fatal desenllaç, després de romandre diverses setmanes hospitalitzat a l’UCI de l’hospital de Manacor.

COMIAT A: Josep Roig, elaborat amb el sentir i les paraules de moltíssima gent.

Li hem de dir fins aviat a en Pep, a don Pep i ens fa mal de dir, de pensar i de sentir.

Per a moltes, don Pep sempre serà un amic, un consell, el far de Son Juny, impulsor de la renovació pedagògica i treballador incansable.

Per a moltes generacions de santjoaneres i santjoaners, el mestre que un dia va creure que podíem canviar el món, ens va donar ales, ens va saber mirar amb cara d’orgull, i ens va encoratjar a volar. Ho va fer amb veu fluixeta, dient:
– Silenci, per favor, els de darrera
– Continua, ho fas molt bé.

I després xerrava i s’allargava taaaant que sonava el pito (o la música, ara) i els alumnes seguíem a classe.

Tots i totes l’enyorarem, i molt. I molts se sentiran perduts sense ell. En Pep, també és la primera persona jove que mor de coronavirus a Sant Joan, i, sense més ni manco, aquest virus, terrible s’ha fet molt real, i ens ha ferit molt endins per ell -perquè és injusta la seva mort!- i per tots els dols que aquests dies ens toca fer, per totes les pors que hem d’enfrontar.

Per a cadascun de nosaltres en Pep serà sempre:
– aquelles classes d’Educació Física a sa barca des pinar de Son Juny
– mestre de mestres
– el seu somriure permanent
– l’hortet, i la meteorologia
– l’home, el mestre,l’ observador atent, pacient, savi i emprenedor; Respectuós, amb les persones i amb la natura
– l’excursionista, el bon home, el bon saber fer
– Aquell home que va dir: “Idò jo seré el primer”, quan es va apuntar a classes de ball de bot, i era l’únic home.
– Aquell, que trobaves quan el necessitaves
– Aquell mestre, director, que va fer que les famílies sentíssim que l’escola era un espai més de casa nostra pels nostres fills i filles
– Un mestre capaç de donar la benvinguda, cada matí, als nins i nines de Son Juny
– El creador de la secció de climatologia del Mel i Sucre
– Un apassionat de la vida, en majúscules

La llista és llarga, tant, que en realitat ni és llista perquè parlar d’en Pep és parlar de nosaltres.

A la dona d’en Pep i als seus tres fills, a sa mare, a sa germana, a tota la seva família, esperam que vos arribi l’escalfor de tot el poble.

Amic, company, mestre, director: “Camina amb serenitat vers les muntanyes més altes”. Aquestes eren unes paraules que, des de la darrera fila, va cantar moltes vegades a la coral de Sant Joan.

Estam ben segurs que ell camina, molt a prop dels estels que ens va ensenyar a mirar.

T’enyorarem molt

Són tendència