Per Sant Marc toca menjar caragols

Per evitar ser tocats i no patir malalties cardiovasculars, segons la dita popular

Aquest dissabte dia 25 i segons la dita popular ens convé menjar caragols per evitar ser tocats i no patir malalties cardiovasculars com un “ictus” o una “embòlia”.

La veritat que aquests mol·luscs tan preuats són molt saludables i aporten el 98% dels aminoàcids essencials, són rics en minerals (ferro, magnesi, potassi, sodi …) no tenen greixos, i només entre 60 i 80 calories per cada 100 grams. Hi ha qui diu que són quelcom com vitamines servides dins closca. Quasi res!

Aquests petits amics nostres invertebrats comencen a sortir del seu amagatall devers Sant Josep i a partir d’aquesta data és quan els bons cercadors, que encara queden, els van a cercar. Enguany han tengut sort, ja que el temps plujós ha ajudat i han sortit a pasturar, per tant, collita assegurada. No cal dir que com passa amb els cercadors d’esclata-sangs, els de caragols saben, i ho mantenen en secret, els redols bons, les seves fites com també els bons pescadors.

La llàstima és que, avui en dia, hi ha pocs cercadors i menys caragols. Les nombroses urbanitzacions, noves construccions de fora-vila, tancaments de finques i pesticides han minvat l’existència dels invertebrats. Qui no recorda haver anat a cercar-ne a la nit, amb un llum (no de carburo) artificial… era una festa nocturna, un esdeveniment lúdic, festós i arrodonit si en trobàveu un parell de quilos per fer una bona caragolada.

La veritat que aquests mol·luscs tan preuats són molt saludables i aporten el 98% dels aminoàcids essencials (…) Hi ha qui diu que són quelcom com vitamines servides dins closca. Quasi res!

El caragol neix amb l’aigua i mor en vi, i per Sant Marc aquesta dita s’aplica a diferents indrets de l’illa. Malgrat siguin d’importació, aquests darrers anys s’ha posat de moda menjar-ne a balquena, gairebé en quantitats industrials (recordem les 5-6 tones cuinades darrerament a n’Es Cruce), acompanyats d’allioli. Enguany, malauradament, un altre bitxo, enverinat i mortal ha frustrat el goig de la celebració.

Les caragoles, bovers ( boquers en versió felanitxera) viudes, cristià, moro… i membres d’aquestes famílies d’hermafrodites, podran pasturar tranquil·lament i sortir de dins llurs llorigueres per menjar herba fresca, ja que els cercadors estem en quarantena. I ara més que mai n’hauríem de consumir i fer cas al refranyer popular, que diu: Qui menja caragols per Sant Marc, gaudeix de bona salut tot l’any“.

I qui era aquest sant protector?

Sant Joan Marc, anomenat Marc, va nàixer el segle I a Palestina, considerat per la tradició cristiana l’autor de “l’evangeli segons sant Marc”, ja que ell no va ser deixeble directe de Jesús, va basar el seu relat, segons la tradició, en les ensenyances de St. Pere.
Diu la llegenda que va predicar l’evangeli a Alexandria on va realitzar diversos miracles, entre els quals hi ha els de la curació de malalts, etc…

El seu símbol és un lleó, i és el patró d’Egipte, Venècia, Mainar, Balsareny i Sineu. També de sabaters i en alguns llocs dels notaris, secretaris i vidriers. Esperem que a tots els que mengin caragols aquest dia tan assenyalat , i als altres també, Sant Marc ens protegeixi , i mai més ben dit .

Reportatge fotogràfic: Ramón Valentí