Connect with us

Opinió

El turisme o la vida

El turisme o la vida

Aquí, a les Illes, ara resulta que en trobam en aquesta disjuntiva

Si la normalitat és el que ens ha portat al punt on ens trobam ara mateix, d’on surt aquest anhel desesperat per tornar a la normalitat? O dit d’una altra manera: quina és aqueixa normalitat a la qual ens volen fer retornar com més aviat millor?

Per a mi el dilema és clar. Quan jo era infant, d’això ja en fa molts anys, jugàvem sovint a lladres i policies, la frase que utilitzàvem aquells que fèiem d’atracadors era «La bossa o la vida» (aquesta frase la dèiem sempre en castellà, jo l’he traduïda perquè no em puguin acusar d’insinuar que els que roben parlen castellà). Doncs bé, ara resulta que en trobam en aquesta disjuntiva: o la bossa, o la vida. Aquí, a les Illes, la bossa depèn dels turistes, així ho han organitzat aquells que des de fa seixanta anys han tingut el poder per a fer-ho. De manera que aquí, a les Illes, el debat és encara més cruel i sense opcions: cal recuperar el turisme, baldament ens hi juguem la vida. I en aquest joc macabre ni tan sols ens donen l’opció de triar el cavall pel qual volem apostar.

I ara, per no ser tan pessimista, em situaré en el millor dels escenaris possibles. Suposem que, considerant que la pandèmia a casa nostra té poca incidència, el govern de Madrid, seguint les indicacions de la gran patronal, decideix que els ports i sobretot els aeroports de les Illes es poden obrir i que els hotels i establiments complementaris poden obrir les seves portes, en unes condicions de seguretat que, per descomptat, ningú complirà perquè tals condicions atempten a la mateixa essència del negoci: us imaginau una macro-festa eivissenca, o els bars de Magaluf, o les cerveseries de s’Arenal, respectant els dos metres de distància social, o els turistes a la platja vestits d’astronautes? Jo, no. 

Us imaginau una macro-festa eivissenca, o els bars de Magaluf, o les cerveseries de s’Arenal, respectant els dos metres de distància social, o els turistes a la platja vestits d’astronautes? Jo, no

Però seré positiu i faré l’esforç d’imaginar que ja ho tenim tot a punt per a rebre l’allau de visitants alegres i disposats a la disbauxa. Bé, i ara què? Als països d’origen els deixaran sortir? En una crisi econòmica tan brutal com la que ens ve al damunt, tindrà doblers la gent per a viatjar? Si aquí la plaga no està exhaurida de tot (i sabem que no hi estarà mentre no hi hagi una vacuna eficaç i s’hagin fet control fiables a tota la població) els turistes que hagin vingut, podran retornar a llurs països? No augmentarà el risc de nous contagis quan augmenti la mobilitat i la massificació? Em sembla que són massa preguntes sense resposta. El joc, per a mi, és massa perillós, només per a omplir la bossa d’alguns ens hi jugam la vida de molts.

Biel Mestre
Escriptor

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència