“Les monges i la part religiosa són la base de la cultura gastronòmica de Mallorca”

El món de la cuina tradicional de la mà d’Antoni Tugores tanca el cicle de conferències de l’Obra Cultural Balear a Manacor

Aquest dilluns 19 de juny, el periodista i investigador Antoni Tugores ha ofert una conferència on ha omplert el bar Xarop de curiosos que han escoltat durant prop més d’una hora les anècdotes més curioses i divertides de l’experiència viscuda per Tugores durant la preparació del seu llibre “Memòria de la Cuina Mallorquina”; un llibre amb més de 300 receptes tradicionals, que segons el periodista, la seva elaboració “em va enriquir molt més enllà de la part gastronòmica”.

El bar Xarop s’ha convertit en l’escenari ideal per una reunió divertida i curiosa on el conferenciant ha entretingut al públic assistent, del més nombrós de les conferències d’aquesta temporada, amb les seves historietes.

Durant la xerrada, Tugores no ha dubtat en contar al públic anècdotes i curiositats que va viure en primera persona durant el seu treball de camp. Les monges i la part religiosa, que són la base de la cultura gastronòmica de Mallorca, o els pescadors han estat els protagonistes de la majoria de les historietes que s’han pogut escoltar.

“Un divendres Sant un grup de pescadors va fer una greixonera de tortuga. De sobte un va demanar, però això què és carn o peix? Com que aquest dia no es podia menjar carn de cap manera varen decidir convidar el rector de l’església; ell no va dubtar que la tortuga era un peix”; va explicar l’investigador entre rialles

I és que el menjar sempre ha estat una manera d’evadir-se i innovar; “en temps de mancança, la creativitat creix”, ha expressat Tugores. Plats desconeguts com la llonganissa de cabrit o la pena de plats desapareguts com l’amanida de pagès, que tant triomfa a Formentera, han passat també per la sala acompanyats de personatges rellevants per ell com na Joana de Son Real o Sor Josefa, qui també han tingut un lloc en les anècdotes i curiositats que Antoni Tugores ha posat damunt la taula.

Per tancar la conferència, la qual s’hagués pogut allargar molt més; “tenc moltíssimes anècdotes més”; els assistents han pogut demanar les seves pròpies curiositats i així, l’horabaixa ha acabat just a l’hora de sopar, i és que quan es parla de menjar, la gana sol guaitar.