El negoci del confinament: Les panades han pujat més d’un 20%

Els consumidors resten astorats amb aquestes mesures i els més espavilats treuen comptes a casa seva

MIMOSES FLORIDES SENSE HORITZÓ

Malgrat no poder passejar per fora-vila, les Mimoses (Acàcia dealbata) que generalment floreixen a començament d’any, aquests dies de confinament massiu han rebentat en la seva espectacular floració groga, avisant de la propera entrada de la primavera on tot esclatarà en flors.
Llàstima que l’horitzó previst d’enclaustrament no ens deixarà visualitzar-les i olorar el seu perfum aromàtic perquè tots tenim el pensament en els pacients malalts del coronavirus, internats als centres hospitalaris on l’horitzó desapareix en un plis-plas, els pacients infectats passen de les matinades als crepuscles gairebé sense adonar-se’n , porucs a les nits. Per això el nostre reconeixement i ànims a tots ells !.

CAMPANADES DEL MIGDIA

Quasi tot val per entretenir-se i corren per les xarxes mil-i-uns acudits, remeis, consells, convocatòries, taules de gimnastes, de ioga, d’òperes, receptes culinàries, etc… que omplen els espais d’emmagatzematge dels mòbils, però nosaltres volem treure a la llum un consell que fa esment al reconfortant repicar de les campanes de l’Església Gran a les dotze del migdia. El so de n’Eloi ompl de goig el poble a l’hora de l’Àngelus, com un temps , ara que no se sent ni una mosca. Malgrat que l’esplet de campanes restin mecanitzades i no manquen braços perquè sonin, ho podem aprofitar per fer un bon vermut!!

LES PANADES PUGEN DE PREU

Ara que s’acosta Pasqua Florida alguns establiments de Manacor han pujat més d’un 20% el preu d’aquest preuat producte, cosa que ha estranyat moltíssim als milers de compradors que diàriament consumeixen aquesta filigrana culinària feta de pasta cuita (farina), de forma rodona i farcida de carn, peix o verdura, productes tots ells a l’abast de tothom i sense que llurs preus hagin pujat considerablement, llevat dels dies de bogeria col·lectiva on res pareixia que bastava.
Segons pareix, primer fou el forn de Ca’n Banyó que les puja a preus estratosfèrics i uns dies després les de s’Hiper també s’enfilarem de valent.

Els consumidors resten astorats amb aquestes mesures i els més espavilats treuen comptes a casa seva (ara tenen tot el temps del món) i els surten unes guanys a curt, mig i llarg termini que ni les llumeneres de Wall Street es poden imaginar. Segur que quan se n’adonin voldran saber la fórmula i els ingredients de les panades: farina, oli d’oliva, saïm, sal i els diversos farcits que ja hem esmentat i repetim per la senzilla : carn de porc, me, pollastre, peix i xítxeros, Ah! i uns trossets de xulla i unes bolletes de sobrassada.

EN PEDRO “NOI” ENS HA DEIXAT

No tenim costum de fer necrològiques al Safareig, però avui encetarem aquesta pràctica amb un empresari jove que aquests dies ens ha deixat.
En Pedro Sureda Veny , Noi, era fill d’en Miquel Noi , un dels clàssics i ja desapareguts majoristes de mobles de Manacor, per tant el continuador d’una nissaga d’homes emprenedors que exportaven mobles fabricats al poble a tot l’Estat i els darrers anys a l’estranger mitjançant la transformació que dugué a terme del negoci el finat.

De la fabricació de mobles per a les tendes passaren a la fabricació i equipament dels hotels que els grups mallorquins i nacionals construïen al llarg del món. Tingueren la visió d´adaptar el producte a les exigències hoteleres i d´aquesta manera ajudaren i ajuden a mantenir la feina als pocs tallers que queden a Manacor. Empresaris feiners i emprenedors com en Pedro Noi són els que sempre enyorarem perquè són fonamentals perquè el teixit industrial del moble es mantengui viu i productiu.