Connect with us

Oci i Cultura

Pep Guerrero: “Els meus quadres no són reivindicatius, desprenen bon rotllo”

Pep Guerrero: "Els meus quadres no són reivindicatius, desprenen bon rotllo"

Les seves obres alegren aquests dies les parets de la Sala d’exposicions de S’Agrícola

La pintura de Pep Guerrero alegra les parets de la Sala d’exposicions de S’Agrícola amb una estètica propera al Kitch. Les creacions del pintor solleric gairebé han fet la volta al món com una estrella del pop-art. Els puzles de colors donen vida al primer pis de l’entitat sociocultural manacorina.

El pintor ens conta que va anar a l’Escola d’Arts i Oficis de Ciutat -especialitat de disseny industrial- i en aquell temps, sense ordinadors ni res semblant, t’ensenyaven totes les tècniques de reproducció: el “rendering” ; de creació res de res, això vaig aprendre des de mesclar colors a muntar un bastidor. Aquí se’m va despertar la vena pictòrica i vaig començar a pintar quadres.

De tot d´una anava molt perdut i un professor, en Rafa Forteza, em va influenciar molt, era el meu far, fins-i-tot vaig participar en un concurs de pintura i arrel d’això na Maria de Lluc Fluxà em demanà que li mostrés obra, jo no gosava i al cap de dos anys, el 1991, vaig exposar per primera vegada a la seva galeria. I de llavores ençà no he aturat.

La seva família també ha inspirat algunes de les creacions del pintor del Port de Sóller.

Quin és el procés de la teva pintura ..?

Els marrons i grisos eren els colors de les meves teles i un dia hi vaig entaferrar un dibuix d’una col retallada d’unes tovalles de plàstic, d’un “hule”. A partir d’aquí m’entusiasmà aquest estil un poc ridícul, m’agradava provocar mitjançant la mescla de pintura i plàstic. M’interessava la finor pictòrica amb elements comuns de la vida quotidiana.

“Els marrons i grisos eren els colors de les meves teles i un dia hi vaig entaferrar un dibuix d’una col retallada d’unes tovalles de plàstic, d’un “hule”. A partir d’aquí m’entusiasmà aquest estil un poc ridícul…”

Jo pintava al soterrani de ca meva, enrevoltat d’andròmines i un dissabte em vaig adonar que no tenia material i les tendes estaven tancades… que faig?, vaig pensar… i cavil·la cavil·laràs em fitxo en una maleta de cartó de l’any de sa picor que romania emmagatzemada i la vaig pintar i després una bossa de mà de la meva mare i unes sabatetes d’una nebodeta. Amb aquest conjunt, una vegada haver reposat i repensat, vaig guanyar el Premi d´Art Jove del Govern. Va esser l’empenta que em faltava per descobrir i explorar el meu propi camí pictòric.

De llavores ençà no he canviat gaire, he anat incorporant tota mena d’elements d’estètica vintage: cadires, butaques, sabates, cotxes, ventalls, estampes, llànties, gerros, etc… estampats , bodegons, etc… ara pareix la cosa més normal i he entrat dins el circuit consumista , però abans les meves intervencions eren un poc males de digerir.

“Quan pint gaudesc, no patesc gens, no em manca esforçar-me ni físicament ni mentalment per inspirar-me”

Quan pint gaudesc, no patesc gens, no em manca esforçar-me ni físicament ni mentalment per inspirar-me. Abans feia feina a l’aeroport i em faltaven hores , m’havia de programar el temps i sacrificar-me per pintar i això que no som ordenat, el meu taller pareix can Bum, és caòtic. No, no pint al natural, mai m’ha fet falta.

La seva família també ha inspirat algunes de les creacions del pintor del Port de Sóller.

La meva pintura té de tot, classicisme, collage, constructivisme, etc… No sabria com definir-la , intent crear un diàleg entre el punt clàssic i el contemporani… els meus quadres no són reivindicatius, desprenen bon rotllo, la meva pintura no és ni frívola ni transcendental, no hi ha cap missatge, és estètica, lúdica i divertida.

En Guerrero n’està ben convençut del que diu i posa dos exemples de dues dones que a ca seva tenen penjats quadres seus i que li han fet arribar cartes i comentaris com aquests:

“Quan surt de ca meva el darrer que faig és mirar els teus quadres i surt contentíssima”
“Quan estic un poc “depre” mir els teus quadres i em donen alegria de viure.”
Teràpia positiva Guerreriana.

Diu en Pep que en termes cinematogràfics ell seria el que crea les comèdies de la vida…i per molts d’anys!.

Jaume Asens i Llodrà, Itziar González, Jordi Gorrió, Pla General, Més + Esquerra i l'OCB de Manacor

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència