La depressió i l’ansietat, són els casos més freqüents
El període que va des de l’embaràs fins al primer any del postpart és un moment de vulnerabilitat en la vida d’una dona per a l’aparició o la recaiguda d’una patologia mental i les conseqüències que implica per a ella, per al seu nadó i per a la interacció entre mare i fill. Els trastorns més comuns són la depressió i l’ansietat; però també n’hi ha d’altres, no tan freqüents però igual d’importants, com la psicosi puerperal, el trastorn obsessiu compulsiu, el trastorn bipolar, els trastorns relacionats amb traumes i factors d’estrès, etc.
Les conseqüències de la malaltia mental perinatal són múltiples, tant per a la mare com per al seu nadó, entre les quals destaquen: malnutrició materna; alteració del patró del son; cures inadequades durant l’embaràs; empitjorament d’altres malalties; increment del consum de tabac, d’alcohol i d’altres drogues; increment del risc obstètric i de parts complicats i instrumentalitzats; risc de part prematur, d’avortament espontani i de baix pes del nounat; interferència en l’alletament matern, en les cures del nadó i en l’establiment d’un vincle sa mare-nadó. A més de la possibilitat que hi hagi alteracions en el neurodesenvolupament del nounat que el faci més irritable i més difícil de consolar; amb un son més interromput i amb dificultats emocionals, cognitives i conductuals que s’estenen durant la infància i l’adolescència. Una de les conseqüències més impactants i de més risc és el suïcidi, que és una de les principals causes de mort materna durant el primer any postpart.
Són dades presentades al I Curs de Salut Mental Perinatal Illes Balears, organitzat per l’IBSMIA i que ha tengut lloc aquest dimecres a Son Espases amb l’assistència de devers 300 professionals, entre psicòlegs, psiquiatres, obstetres, ginecòlegs, neonatòlegs, pediatres, infermers i comares, entre d’altres.