El conflicte dels aparcaments del Principal de Manacor

Tot comença devers els anys 70 i 50 anys després encara ara en parlam

Segons pareix, les obres d’enderrocament de dues plantes dels endimoniats aparcaments del carrer Soledat de Manacor duen el curs programat i després de la Quaresma, Setmana Santa i Pasqua d’enguany els afortunats propietaris que no s’han vist afectats per les obres podran tornar a fer-ne ús i tenir els seus cotxes a coberta.
Mentrestant els perjudicats tenen perfilats tres possibles fronts oberts per demanar danys i perjudicis via judicial a l’Ajuntament.
Per una banda hi ha el grup de propietaris (80 places d’aparcament) que han creat una plataforma unitària perquè els reembossin d’alguna manera l’aparcament perdut. Val a dir que després de l’enderroc no queda cap plaça buida.
Per l’altre hi tenim a la Promotora Nacorma S.A. que ja fa passes de valent per refer-se dels perjudicis econòmics directes i indirectes de la mesura executada .
I com a tercer actor d’aquest entremaliat sainet hi ha la Comunitat de Propietaris de l’edifici del Principal, espectadors muts d’aquesta obra teatral amb guió especulador i urbanístic de trist final. Així estan les coses de moment, ara restarà veure els diferents capítols de la segona part.

Una mica d’història

Tot comença devers els anys 70 durant la voràgine desenvolupista que patia Manacor quan un promotor, Guillem Obrador Morey, va adquirir l’edifici de l’enyorat Teatre Principal als propietaris, família Forteza (els Mosques), que l’havien construït i explotat com a Teatre i Cinema, per construir aparcaments i dues tendes, amb la corresponent llicència municipal, essent el Batle d’aquell temps Jordi Servera Pont, el qual sempre serà recordat per haver permès tal barbaritat.
Una vegada haver executat el projecte, l’ínclit promotor cedí gratuïtament el dret de vol a Aproscom, sense que hàgem pogut aclarir fins al dia d’avui el motiu d’aquesta gràcia.
Al cap dels anys i governant el poble una coalició de partits (PSOE, PSM, i UM) la promotora Nacorma S.A. compra el susdit dret de vol i va obtenir la llicència per alçar i construir tres plantes d’aparcaments.
Tot rutllava fins que entren en escena les famoses i desconegudes Germanes Cubells, propietaris d’una caseta ben aferrada a la paret lateral del nou edifici, les quals tot i residir a Ciutat, posen un plet a la promotora mitjançant l’assessorament del corresponent bufet de mísers urbanístics i guanyen la demanda a tots els estaments Judicials, tant és així que el Suprem donà un termini de temps a l’Ajuntament per procedir a executar la sentència d’enderrocament de les dues plantes suposadament il·legals. De les despeses de les obres es fa càrrec l’Ajuntament de Manacor.
Al llarg del caramull d’anys que ha durat aquest litigi, sembla que ha estat totalment impossible arribar a cap mena d’acord i de res han valgut els intents d’arribar a una solució pactada. La part sentimental de les germanes afectades sempre ha pesat més que la part material.
Mentrestant els particulars-propietaris de places d’aparcament esbucades han quedat sense res. Mentrestant nosaltres ens demanam: I ells que hi pintaven en aquest rob?.

Estenedors al carrer

I ja que parlam del carrer de la Soledat i com darrerament sol passar a diferents carrers del centre de la ciutat, concretament al casc antic, l’altre dia volguérem deixar constància fotogràfica de l’endemesa multicolor que oferia als vianants l’estesa de roba, de la bugada de la casa en poques paraules.
Mai s’havien donat aquestes mostres multicolors de les peces més íntimes de la llar familiar. Els nadius sempre hem estès al terrat o al sòtil, amb lo puritans que som els manacorins/nes en segons quins costums. Els nouvinguts no miren prim i tant els hi fa. Cal fer una campanya també de normalització i comportament urbà?.

Cal fer una campanya també de normalització i comportament urbà?