Connect with us

Opinió

L’exaltació de la violència en el món actual

L'exaltació de la violència en el món actual

I la doble moral d’aquesta societat mediàtica i consumista

Si l’assumpte no fos tan seriós, em fotria a riure cada cop que veig polítics i personatges públics fent minuts de silenci, encapçalant manifestacions i acaparant titulars a costa de les víctimes de la violència, ja sigui de gènere, domèstica, terrorista o de qualsevol altre tipus.

El problema de la violència en aquesta societat consumista que patim, no es resoldrà amb minuts de silenci, mans blanques, banderes a la funerala i altres manifestacions de dol, totes elles molt legítimes, però sense cap eficàcia pràctica. Mentre els polítics, amb gest compungit, posen per a la foto de rigor, els mitjans estan exaltant i mitificant la mateixa violència. Resulta molt fàcil condemnar la violència de gènere (per citar un exemple), quan per una altra banda s’estan promocionant sèries de televisió on uns personatges violents, de conductes execrables, i sense cap altre objectiu que acumular doblers i béns de consum, són convertits gairebé en herois i en referents per a uns espectadors, consumidors, d’un sentit crític molt primari.

Resulta molt fàcil condemnar la violència de gènere (per citar un exemple), quan per una altra banda s’estan promocionant sèries de televisió on uns personatges violents, de conductes execrables, i sense cap altre objectiu que acumular doblers i béns de consum, són convertits gairebé en herois

En els darrers temps estam veient l’auge de les sèries de narcotraficants, un subgènere que, és clar, dona molt de joc a l’hora de justificar tots els tòpics que fa anys Hollywood està imposant en aquesta cosa que s’anomena «cinema d’acció»: carreres de cotxes, o de llanxes neumàtiques carregades de droga,  trets amb armes automàtiques, explosions, pallisses, traïcions… tot està legitimat a l’hora de satisfer l’objectiu primer, i quasi únic del tràfic de drogues: fer molts de dobles en l’espai de temps més curt possible. I tot plegat, guionistes i directors ho presenten de tal manera que el públic arriba a empatitzar amb uns personatges que no tenen res d’exemplar. No estic demanat, de cap manera, a instauració d’una censura, que Satanàs em guardi de veure’m convertit en inquisidor, tot i que els continguts de molts d’aquests programes em semblen ben censurables. Només vull fer avinents la hipocresia i la doble moral d’aquesta societat mediàtica i consumista.

Biel Mestre
Escriptor

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència