Connect with us

Societat

“De Llevant és d’on ens entra aigua catastròfica… Això no és canvi climàtic. Ha estat així sempre”

"De Llevant és d'on ens entra aigua catastròfica... Això no és canvi climàtic. Ha estat així sempre"

Joan Barceló, l’home del temps, va oferir aquest dilluns una conferència a Manacor sota el títol “El calendari, la meteorologia d’aquí i la mare que et va parir. Del calendari al refranyer”

Aquest dilluns passat i organitzat per la Delegació de l’OCB de Manacor en Joan Barceló i Bauçà (Porreres 1954) i amb el local ple de gom a gom, oferí una conferència sobre meteorologia rural sota el títol “El calendari, la meteorologia d’aquí i la mare que et va parir. Del calendari al refranyer”.

L’homenot porrerenc, periodista, editor, excursionista i gran viatger i sobretot l’etern home del temps televisiu del 1994 al 2007 va fer un desplegament oral dels seus sabers i de llur humanitat a l´abast de molt poca gent, emprant en tot moment un llenguatge popular entenent, pur, net, sense ni el més mínim brot ni insinuació d´intoxicació ni malversació de la paraula. Avui en dia és d’agrair el fet de poder gaudir d’escoltar-lo. Vet a qui un extracte del dens contingut de la seva xerrada, jo diria lliçó magistral.

“A Mallorca, la gent viu molt pendent del temps”

Diu en Joan que la meteorologia és problemàtica perquè de vegades fa la sensació de no endevinar. Els mitjans de comunicació en fan un espectacle, que és molt viscut per la gent, especialment a Mallorca que la gent viu molt pendent del temps.

Calendari porrerenc de Joan Barceló.

Calendari porrerenc de Joan Barceló.

En Barceló es considera un informador agrometeorològic. Va començar explicant el parenòstic a la ràdio i d’aquí botà a la TV i a la premsa. Ell prové del món de la geografia i es proposava a través de les dites explicar els fenòmens meteorològics.
Quan ell era jove triomfaven els homes del temps que feien servir un llenguatge popular i no tècnic, així com es regia la societat rural camperola, d’aquí que els senyals meteorològics tenen molt a veure amb el refranyer.

“…abans d’una tempesta els porcs grunyen, els moscards piquen més, els grins canten més… també els homes i dones ho detecten, quan els budells fan més renou o els cabells s’aferren, pudor del clavegueram, sal més humida, les cabres es barallen, cucs que surten…”

Digué que actualment un home/dona del temps és mal de definir i parlà de la gran influència de TV3, d’en Rodríguez Picó com a capdavanter en emprar un llenguatge planer, fàcil d’entendre i dels altres canals que han seguit les petjades del canal de Catalunya. Esmentà que els homes de TVE en blanc i negre no reien mai i que no hi havia imatges, just es rebien dades i que no eren agosarats amb els pronòstics. Els homes joves del temps es limiten massa a la meteorologia i poca cosa més.

“Els homes joves del temps es limiten massa a la meteorologia i poca cosa més”

L’home rural i prehistòric sempre ha volgut fer previsions. En feien a través del comportament dels animals, dels senyals del cel, exemples: abans d’una tempesta els porcs grunyen, els moscards piquen més, els grins canten més… també els homes i dones ho detecten, quan els budells fan més renou o els cabells s’aferren, pudor del clavegueram, sal més humida, les cabres es barallen, cucs que surten… els humans ho reparen i endevinen.
Troba el savi porrerenc que la meteorologia mediterrània no està prou reivindicada, aquí és on hi ha més caps de fibló i no els donam prou importància. A la Mediterrània els fronts donen molta de pluja i de Llevant és d’on ens entra aigua catastròfica, els darrers exemples de Sant Llorenç i Manacor. Això no és canvi climàtic. Hi ha estat des de sempre. Avui molt d’ordinador i poc guaitar per la finestra!.

“Avui molt d’ordinador i poc guaitar per la finestra!”

Jaume Asens i Llodrà, Itziar González, Jordi Gorrió, Pla General, Més + Esquerra i l'OCB de ManacorLa meteorologia interessa i els illencs sempre han volgut entrar dins el temps amb aportacions d’afeccionats, ho feien pagesos, mecànics, capellans, jubilats, apotecaris, pescadors, frares i gent anònima que són els millors col·laboradors de la meteorologia.
En Joan troba que els mallorquins ens desactivam moltíssim quan plou, tenim un respecte gairebé religiós a la pluja. Demà plourà, farà mal temps, quan la tocaríem venerar-la a la pluja…. la gent no tresca quan plou.

I per acabar feu referència als refranys:

Si la Candelera plora, s’hivern és enfora.
Per Sant Maties són ben llargs tots els dies.
Boira de matinada aviat acabada.
Trons de lluny, gotes d’aigua com es puny.
Si es puig de Randa du capell, aigua fins a sa pell.
Cel clivellat i dona pintada tenen poca durada.

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència