La felicitat no té res a veure amb la riquesa, ni la salut, ni la fama

La clau es troba en les bones relacions

La felicitat és un dels temes sobre els quals s’ha escrit més els últims temps, el gran tema de la humanitat, sobre el qual se n’han dit de tot color. Sovint es relaciona la felicitat amb la fama, amb l’èxit, amb tenir salut, una bona feina o guanyar molts de doblers. Sapigueu que la clau no està en cap d’aquestes qüestions.

Almenys així ho posa de manifest l’estudi més important sobre el tema que s’ha fet mai i que ha donat uns resultats francament sorprenents. L’estudi el va iniciar el doctor Robert Waldinger, un psiquiatre nord-americà professor de l’Escola de Medicina de Harvard, que és un dels experts més importants del món en felicitat. El va començar el 1938, amb un grup d’alumnes de segon any de la mateixa universitat i un segon grup de joves dels barris més pobres de Boston. L’objectiu de l’estudi és estudiar la vida de les persones des de l’adolescència fins a l’edat adulta, amb la finalitat de determinar el seu grau de felicitat. Es demana als enquestats sobre la feina, la vida familiar i la salut. Actualment encara participen en l’experiment una vintena dels 724 homes que el van iniciar (la majoria tenen avui en dia més de 90 anys), i ara s’estan començant a estudiar els més de 2.000 fills que han tingut en total aquests homes. S’han fet entrevistes, informes mèdics, reunions amb els familiars dels subjectes, seguiment del seu historial clínic, escàners del cervell…

Els resultats han estat molt sorprenents per als investigadors. La percepció de la felicitat que tenen els protagonistes de l’experiment no té a veure amb la riquesa, ni amb la salut, ni amb la fama: les bones relacions els fan més feliços i els fan tenir una millor salut. Aquesta és una de les conclusions més importants de l’estudi: hi ha una connexió directa entre les relacions, la felicitat i la salut.

I, gràcies a aquest estudi, s’han après tres aspectes importants sobre les relacions humanes:

-Les connexions socials ens beneficien i la soledat ens mata.

-El més important no és el nombre de vincles socials, sinó la qualitat d’aquests vincles, i com més pròxims, més important és que siguin de qualitat.

-Les bones relacions no només protegeixen el cos, sinó també el cervell.