Damià Bauçà ‘Pastureta’, el Sant Antoni de Manacor des de fa 25 anys

“Hi ha dos moments que encara m’emocionen força, a la sortida de Ca’s Baciner (això vol dir que hi som un any més) i al darrer ball amb el frec a frec de la gent que ens acomiada…”

En Damià Bauçà i Puigserver, Pastureta, ( Manacor 1951) és el Sant Antoni de Manacor des de 1994, i els anys 91 i 93 feu de Dimoni Gros agafant el relleu del mític Melis. El 92 no va sortir perquè Don Mateu va voler que ballassin els vells.

Així ens ho conta un dia d’aquests per devers Som Comte, devora Tortova, enrevoltat, com el Sant, d’animals que pasturen a lloure. “Som molt animaler – ens diu -, els estim molt, basta dir que quan sent els trons dels caçadors em pos de mal humor, matar per matar no m’acaba de xocar”.

En Damià amb na Pobila, pels voltants de Tortova.

Referent als canvis que ha sofert la festa de llavors ençà, en Damià troba que han estat molt grossos: “abans, a la colla de Dimonis hi havia qualque estona que ni ens miràvem per no fer-nos por de tot-solets que circulàvem pels carrers. En canvi avui duim un rossegall de gent que és un goig. Ens fan molt de cas, la festa ha arrelat i és del poble”.

“Hi ha dos moments que encara m’emocionen força, a la sortida de Ca’s Baciner (això vol dir que hi som un any més) i al darrer ball amb el frec a frec de la gent que ens acomiada… ara tenc pels de gallina just de recordar-ho”. I surt a rotllo el famós camió de la brigada de l’Ajuntament que transportava els Dimonis i els primerencs acompanyants … “i per cert, vàrem perdre una clienta per culpa meva, ja que no vaig voler empènyer per ses anques una al·lota per pujar-hi, no és que s’enfadàs Sa Carbonera, només se’n va voler riure un poc de jo i li vaig fer una cançó que diu:

“Amb sa cara de mostel i vestit de capellà,
tot d’una vaig pensar i a on es banya en pèl ? “

“Les eixides amb i dins el camió sempre seran recordades pel bon ambient i les palpades innocents dels dimonions. Jo, com a Sant, anava dins la cabina del xòfer i fins-i-tot una vegada va venir el batle Llull (bon batle es Sord!) que té moltes de filles i també li vaig dedicar una glossa que diu:

“Aquesta festa va bé, perquè sa companya és bona,
maldecaps et dóna sa dona quan sa cosa no li ve”

“També tenc un record trist de l’entrada de dimonis quan esclatà la guerra d’Iraq, sa gent anava coa baixa, amb poca alegria, a les aturades per ballar als bars veiem cada instant la televisió que donava els partes de guerra”.

“Tenc un record trist de l’entrada de dimonis quan esclatà la guerra d’Iraq…”

“Vaig deixar d’esser Dimoni Gros als 40 anys, em trobava vell per dur aquest ritme i l’amo en Pep Castell que era St. Antoni es retirava als 73 anys i m’oferiren el seu lloc i fins ara”. El Sant duu la mateixa indumentària des de temps immemorials, la carota, capa, un llibre i un bastó amb campaneta, “això del llibre no ho entenc, ja que el Sant no sabia llegir ni escriure… l‘amo en Pep em donà un consell: has de dur un bon calçat per no enredar-te de fred… ara no fa fred ni plou, vaig peu eixut”.

Referent a les aglomeracions de gent en Damià diu que abans els al·lots no s’acostaven ni als dimonis ni al sant, ara ens fan molt de cas i a les dones els hi tir qualque floreta: “això és més guapo que beneir”. “Passen gust de fer-se fotos amb la colla, sí, també ha esdevingut una festa folklòrica. Un pic me’n vaig dur un bon ensurt, ja que una dona em va donar un infant d’un any o un any i mig que pareixia de sal, robust, pesava molt i estigué a punt de caure-me, ja que em vaig fer un embolic entre el llibre, el bastó, el nin… sa mare em digué: “Aquest bergant s’ha estirat, quina sort que tot va acabar bé”.

Referent a les aglomeracions de gent en Damià diu que abans els al·lots no s’acostaven ni als dimonis ni al sant, ara ens fan molt de cas i a les dones els hi tir qualque floreta: “això és més guapo que beneir”

Pel que fa al ball, considera que “tal vegada trobaran que xerr massa, havent-hi tants de sonadors pareix que els músics no miren a bastament els balladors i els Dimonis duen el compàs amb el toc dels garrots . Hi haurien de posar una mica més d’atenció, ja que la percussió la marquen ells, els Dimonis i tot ha de ser ú, han d’estar concentrats malgrat el rebombori”.

El que les dones entrin a rotllo en Damià no hi està en contra, tant li és que a un avió el piloti un home o una dona , però vius!, “els Dimonis i Sant Antoni han de ser persones reforçades, el Dimoni Gros ha de tenir força ferm per poder aguantar moltíssimes d’empentes. No basta deixar-te endur, has d’anar segons els temps, la vela. S’ha de posar peu fiter i vius i ungles!“, aclareix.

En Damià Pastureta a la vida real també sembla un personatge tret d’una rondalla, talment Sant Antoni.
Per molts d’anys i Visca Sant Antoni !!