Don Llorenç Bonnín

Capellà durant molts d’anys de la Parròquia de Crist Rei de Manacor. Un home entranyable i molt popular per anar sempre vestit amb sotana (fins a la seva mort) i bicicleta (velo)

S’Agrícola ha programat 3 (tres) actes culturals per aquest cap de setmana abans d’entrar de cap en la setmana santantoniera, la més festosa de tot l’any. En Damià Duran i els seus “Pobres” encetaran divendres la trilogia, dissabte exposició pictòrica i xerrada sobre la vida i obra del peculiar i enyorat prevere Llorenç Bonnín i diumenge concert “Lieders del Romanticisme europeu” amb dues sopranos, piano i contrabaix.

Don Llorenç Bonnín vist pel pintor Riera Ferrari.

A molts de manacorins ens atreu i crida l’atenció la figura de Llorenç Bonnín Bonnín (1921 – 2014) capellà durant molts d’anys de la Parròquia de Crist Rei . Un home entranyable i molt popular per anar sempre vestit amb sotana (fins a la seva mort) i bicicleta (velo). D’aquesta manera el va immortalitzar el pintor Riera Ferrari en un quadre que s’exhibeix permanentment a la Residencia de Majors i com a “Gegantó” que treuen pels carrers del poble a la cerca-viles el dinàmic grup d’Esplai de la que fou la seva i estimada Parròquia.

Don Llorenç (així se’l coneixia) transpirava bonhomia, era un home intel·ligent, llest i amb un gran sentit de l’humor, gran lector i sempre al corrent dels esdeveniments socials i polítics del país. Era molt conservador en temes eclesiàstics, moltes vegades crític amb les jerarquies i a vegades polemista i a la vegada militant de l”“Opus Dei”, fet contradictori amb llur trajectòria quotidiana, ell sí que era una “repartidora”. Ajudava sempre als més necessitats i aquests anaven a la Sagristia de Cris Rei a demanar-li doblers i no en tenia, i el bon home es posava a plorar a llàgrima viva!.

Don Llorenç era pintor amb una important obra muralista de tema religiós i prova d’això és la immensa obra de tota l’església de Crist Rei, avui ja inclosa dins el circuit de visites guiades de Manacor. També podem esmentar els murals de les esglésies de Sant Pau i de Son Macià o de l’Oratori d’Algaida. Una intervenció al Convent dels Dominics “Màrtirs de Tonquín” . El retaule de la Capella Davídica a la Catedral de Ciutadella. Quadres a altres espais religiosos com Porto Cristo, Son Carrió, Son Ferriol, Ses Caputxines, El Sagrat Cor, Campos, Costitx, etc.., entre moltes altres obres que no estan catalogades.

Des d’aquesta secció just volem retre un petit homenatge a un home/capellà amb sotana i bicicleta , de bé, una persona estimada per tothom que ha deixat per sempre més una petjada dins el cor de tota una generació de manacorins/es, haguessin estat escolanets, o no, de Sant Roc.

La Dimònia Apol.lònia

Dibuixos de na Catalina Cànoves.

La Dimònia Apol·lònia ha estat la primera que ha sortit a ballar pels carrers de la imaginació dels més petits, gràcies als dibuixos de na Catalina Cànoves i als textos de na M. Antònia Veny. “Això era i no era un estol de dimonions que havien nascut davall terra. Era una colla de veure, tots ells polissons …..”
Un conte preciós i reivindicatiu on just hi manca música d’en Joan Bibiloni.

I mentre esperam el primer ball a la plaça des Mercat, ens podem entretenir assajant els goigs als Dolors sense fer cas a les polèmiques absurdes del Patronat i Amics de Sant Antoni. Per cert a molts de seguidors de la festa no els ha vingut gens de nou les picabaralles i gelosies dels anomenats Amics de…

Un cant per als Drets Humans, a la Torre dels Falcons de Porto Cristo

No voldríem tancar la nostra aportació setmanal, sense esmentar la convocatòria prevista per aquest dissabte a moltes torres, talaies i talaiots de Mallorca en favor dels Drets Humans, tant en boca de tots tristament d’un temps ençà. En el cas concret de Manacor, la convocatòria tindrà lloc al serral de la Torre dels Falcons de Porto Cristo. A les 13 hores, encesa de fum i a les 18.30 hores encesa de la bengala, lectura del manifest a càrrec dels Amics del Museu i la interpretació de l’emotiu “Viatge a Ítaca” de Lluís Llach, a càrrec de la Coral del Conservatori.

Per cert, ja que parlam de la Torre dels Falcons és important fer una ressenya històrica que va succeir fa molts d’anys enrera en aquest mateix indret costaner. Molts dels nostres lectors probablement no saben que l’any 1715 es va produir la primera víctima dels Borbons a Mallorca, i fou precisament a la mateixa Torre dels Falcons. El torrer, Guillem Riera, quan es va donar compte que les tropes invasores volien desembarcar a Porto Cristo va disparar un parell de pics el canó de la torre de defensa, fet que intimida als vaixells i passaren de llarg amb la mala sort de què l’arma rudimentari rebentà i el ferí de mort.