La teoria dels salaris desmesurats com a antídot contra la corrupció no s’aguantava ni amb puntals
Fa anys, un bon grapat, ja, un polític del PP, i de Manacor, que es movia com un peix dins l’aigua en la política autonòmica —aleshores era director general de no sé què—, em deia que era just que els polítics tinguessin un sou molt superior al de la resta dels treballadors perquè havien de prendre decisions que afectaven a tota una comunitat (mai no he sabut què punyetes decideix un senador, per posar un exemple, a part de seguir les consignes del partit); però, sobretot, defensava aquest polític, que era important que estiguessin ben pagats perquè amb un sou «normal» serien molt fàcils de subornar. Em vaig fotre a riure de bona gana. Com si no fos cosa sabuda que a l’hora de comprar un polític, el preu de suborn està en relació directa a la importància del càrrec i al sou oficial que percep. Aleshores l’advocat Perera encara feia fues per tal que Gabriel Cañellas sortís escàpol del delicte de prevaricació en el cas del Túnel de Sóller, i per les terres peninsulars de l’imperi borbònic, els doblers negres ja corrien a balquena pels despatxos. Per tant, la teoria dels sous desmesurats dels polítics com a antídot contra la corrupció no s’aguantava ni amb puntals, i no sabíem ni una petita part del que sabem avui d’aquest assumpte.
Si he tret a llum tot això, és perquè el tema dels sous dels polítics és més viu que mai, i per higiene pública s’hauria de posar fi a tal vergonya. Si els polítics volen guanyar una mica de credibilitat i respecte, convindria que revisassin a la baixa, i fort, llurs sous i dietes. Cosa que no sembla que hagi de succeir per ara, quan es tracta de mantenir i augmentar els seus privilegis crematístics, tots els partits, des de VOX a Podemos, es posen d’acord sense cap problema. No és presentable que un polític, entre sous, complements i dietes, se’n dugui cada mes una quantitat que supera el que cobra un pensionista en tot un any. No. Aquí no hi valen raons ni excuses.
Biel Mestre
Escriptor