Consumir: problema o solució

El consum convulsiu ens està abocant a la destrucció

Que la societat actual es bassa en el consum, és una veritat obvia, indiscutible. I no estic d’humor ni tenc ganes de qüestionar-ho. Però d’aquí a acceptar aquesta situació com a bona, hi ha molt de biaix. Fa anys, tal volta des d’abans que els lidis inventassin la moneda, que els poders que han regit el món empenyen la humanitat vers aquesta situació, però no fou fins a les acaballes del segle passat que s’encunyà el terme globalització, que, fent-ne una interpretació simplista, més enllà de les elucubracions dels especialistes, significa la conversió de tot el planeta en un gran i únic mercat. Un mercat amb les seves pròpies lleis i exigències que, agradi o no agradi, ens afecta a tots.

I si el Mercat (en majúscules) és déu totpoderós, el consum és l’única religió vertadera; i qui està en contra del consum és un heretge que no mereix altra cosa que ser cremat a les fogueres de la inquisició. De qualsevol manera, els heretges són pocs i el consum com a religió única s’estén per tot arreu, empesa per l’acció apologètica i adoctrinadora de la publicitat.

Però resulta que el mercadeig i el consumisme convulsius ens poden sortir molt cars, massa cars al meu parer, perquè el consum convulsiu ens està abocant a la destrucció. Així, avui ens trobam amb una contaminació mediambiental insuportable, i amb una invasió de restes i deixalles que no podem controlar.

La solució és clara i fa anys anys que la sabem: consumir menys, no n’hi ha d’altra, de tal manera és així que avui frenar el consum és l’acte més revolucionari que es pot cometre. D’un altre costat, no és necessari fer un gran esforç d’imaginació per entendre que reduir de manera dràstica el consum suposaria una catàstrofe econòmica per a gairebé tota la humanitat, però sobretot per a la gent que no té altres mitjans de subsistència que el seu treball. Com a exemple basta imaginar els llocs de feina que es perdrien si la gent deixàs de consumir els anomenats «paquets turístics».

Aplicar una solució al problema del consum, com gairebé totes les solucions, requereix una gran dosi d’equilibri, i això, el sentit de l’equilibri, és una virtut que em sembla els manca a la major part dels dirigents mundials.

Biel Mestre
Escriptor