S’Agrícola, Sa Bassa i la degradació del centre neuràlgic

Xafarderil àgora manacorina

Tothom sap que pels voltants de Sa Bassa i més concretament enrevoltant S’Agrícola hi ha moments que semblen sortits d’una pel·lícula neorealista del cinema italià i aquest lloc emblemàtic esdevé una petita i xafarderil àgora manacorina.

Tot i escau, si el Xarop ha tancat i s’han acabat els dijous de música en viu i deixa orfe de local l’esmorteïda delegació de l’OCB, si en Rocco (sempre a l’aguait) endiumenge el seu polit mostrador, si l’etern i prolífic Rafel Coque té tal o qual candidat per llogar el local que ha deixat el banc, entitat que per cert intentà rompre l’estètica de l’edifici BIC del Crèdit Balear (a l’infern siguin llurs dirigents) , que si els xinesos fan un caramull d’hores, qui són els nombrosos i multiracials llogaters de les finques veïnes , quin dinar ha fet en Jaume (casiner, donat i gran cuiner) i l’espectacle de veure’l partir amb la seva velo amb una capsa o dipòsit manual on hi dur menjar preparat, perdrà l’equilibri… ? Tothom pendent. No passeu ànsia, l’home fort de s’Agrícola tindria lloc preferent amb els saltimbanquis del Circ du Soleil, està acostumat a torejar a places molt més exigents i amb públic de tota casta.

La darrera va passar divendres passat amb la projecció del film de sèrie C “Una droga llamada Helen“ anunciada a tota plana com un reclam- revival de picadors i decorats naturals del Port i de la Torre dels Falcons de cartó pedra, res … per veure na Carmencinta, na Rafelet i sobretot en Parin de Sa Comercial fent de Policia, per cert, primer President de s’Agrícola que decideix obrir portes perquè hi entrés gent i aires nous, a part dels Cromanyons que hi tenien seient i posada reservada. L’organització de l’acte va començar amb molt de retard, ja que el CD no encaixava. Una anècdota.

Aquest dies hem vist un detall que no ens ha agradat gens ni mica, mirau la fotografia del pis de damunt del restaurant Mig i Mig, fixau-vos en les tres vidrieres obertes de bat en bat, sense persianes i fetes mal bé. Quina imatge de degradació en ple centre neuràlgic del poble. Ho podem permetre?.

El que dèiem, l’espectacle a dins i a fora és deixar passar el temps i fixar-se amb els petits o grans detalls. Tant és així que aprofitant aquests dies de bonança i l’encesa dels llums nadalencs hem vist un detall que no ens ha agradat gens ni mica, mirau la fotografia del pis de damunt del restaurant Mig i Mig, fixau-vos en les tres vidrieres obertes de bat en bat, sense persianes i fetes mal bé. Quina imatge de degradació en ple centre neuràlgic del poble. Ho podem permetre?. És ben hora que l’Ajuntament hi prengui part!.