Andreu Maimó a Sa Farmàcia

Quina relació tenen el pintor felanitxer de Can Vent amb l’antiga farmàcia manacorina del carrer Mercadal?

Aquest anunciat pot sonar una mica estrany…. quina relació tenen el pintor felanitxer de Can Vent amb l’antiga farmàcia manacorina del carrer Mercadal? Tal volta que el darrer farmacèutic titular d’aquesta botiga també era felanitxer, en Biel Adrover.

Abans d’entrar amb olivetes convé recordar que aquest establiment tan ben conservat va esser regentat per diferents farmacèutics: Ferrer, Llodrà i el susdit Adrover i també convé no oblidar als auxiliars històrics, en Macià Purga i en Miquel Vives, referents en el receptari farmacopòlic popular, així com n’Alberto Xim a la farmàcia Gil del carrer Nou, edifici ben conservat i del mateix estil del qual ens ocupam.

Els anunciats “sueros , vacunas e inyectables” donen la benvinguda a una bona representació de l’obra de l’artista Andreu Maimó, ceràmiques , escultures i obra gràfica, xilografies (del grec xilo, fusta) i litografies (del grec lithos , pedra i graphia, dibuix) i al mateix temps recuperam un espai obert a acollir qualsevol corrent artística tal com ho va intentar na Catalina Julve amb Papillon.

Antiga Farmàcia Gil, a Manacor.

A Manacor manquen sales d’exposicions a peu de carrer, ja que Sa Torre de Ses Puntes just ocasionalment acull mostres d’art, i a S’Agrícola , malgrat omplir un buit amb programacions regulars, no pareix que tenguin clar els objectius i les línies mestres de qualitat artística que requereix gestionar una sala d’aquestes característiques.

Anau a veure l’obra d’en Maimó i gaudiu dels entremaliats branquillons de figueres hivernals, despullades, dels troncs d’arbres mutilats com ferits de guerra, de magranes en procés de putrefacció, de les ceràmiques que semblen menjars d’alta cuina prehistòrica, de l’ombra protectora dels figuerals abans que sigui tard i desapareguin.

D’uns anys ençà totes les iniciatives privades relacionades amb temes d’art plàstic han fracassat i matèria prima n’hi ha a balquena, basta fer un repàs dels pintors/escultors locals: Ginard, Julve, Burgos, Galmés, Huerga, Cànoves, Femenies, Domènec, Barceló (Jaume), Morey, Ballester, Soler, Peñaranda, Perelló, etc…. creatius que gairebé d’una manera anònima van fent i creant llur món i camí en solitari, sense padrins ni parafernàlies oficials, que per això ja tenim el cas del reconeixement perenne den Brunet, gran i reconegut pintor , fill il·lustre i omnipresent mitjançant escultures (en Brunet no era escultor) per diferents indrets urbans del poble.

Anau a veure l’obra d’en Maimó i gaudiu dels entremaliats branquillons de figueres hivernals, despullades, dels troncs d’arbres mutilats com ferits de guerra, de magranes en procés de putrefacció, de les ceràmiques que semblen menjars d’alta cuina prehistòrica, de l’ombra protectora dels figuerals abans que sigui tard i desapareguin, són la mirada del temps, de la nostra història.