Salfumant i missa de tres

Manacor viu aquests dies l’enfrontament verbal dels dos nostres números 1 per excel·lència: el de La Sala (Oliver) i el de l’ATP (Nadal)

Salfumant i missa de tres ….. amb aquesta dita popular podríem descriure el que està passant a Manacor aquests darrers dies amb l’enfrontament verbal dels dos nostres números 1 per excel·lència: el de La Sala (Oliver) i el de l´ATP (Nadal). I com si es tractàs d’una final, la graderia local hi ha prest part i la xerrameca dóna suport a tal o qual contrincant, tot depèn del color com es miri. També han tret les trompetes de l’apocalipsi tota la polifonia espanyola, especialment la premsa esportiva i la formació política més corrupta d’EU. No cal esmentar la credibilitat d’ambdues congregacions.

El tenista, com ja s’ha dit, per uns moments va deixar anar la terra batuda (on és el Rei de Roma) per passar a competir dins el fang com un Gladiador a les Gàlies, llàstima que els contraris no siguin els temuts vikings i o tribus nòrdiques, salvatges i d’allò més sanguinari.

En aquest partit el contrari és un batle d’una ciutat on ha governat (gairebé ininterrompudament) la dreta, representant moltes vegades del conservadorisme més ranci, obstruccionista i corrupte en matèria urbanística que un recorda, i aquest oponent elegit democràticament ha tingut la valentia de denunciar uns fets verídics, res més, dins un context de declaracions periodístiques a uns mitjans gens sospitosos d’esquerranosos que (vés a saber per quin motiu) publicaren un reportatge sobre l’urbanisme a la carta, unipersonal (o és mentida?) aprovat i dissenyat per afavorir empreses del núm. 1 de l’ATP.

Sincerament un creu que no hi havia per tant. Ja se sap que el salfumant és una substància que neteja les superfícies més brutes i s’ha d’emprar amb mesura. I la missa de tres capellans s’oficia en moments de gran solemnitat. Ni una cosa ni l’altre!.

Cap artista ni gran esportista no ho és ininterrompudament les vint-i-quatre hores del dia i totes les fites essencials i que perduraran les assoleixen en moments d’esforç i d’inspiració. I també tenen alts i baixos i sortides fores de to. Són humans!.