Rafel Nadal pasa a l’atac i acusa a determinats mitjans de critiques “difamatòries” contra ell i el seu entorn

El tenista de Manacor fa arribar un desafortunat escrit a determinats mitjans de comunicació, afins al clan familiar, per a contestar als qui l’han acusat de rebre un tracte de favor polític amb l’Acadèmia

Fa un temps, un conegut meu em va dir que l’aparença de normalitat i senzillesa que transmetia el reeixit esportista Rafel Nadal, era fruit d’un muntatge escrupolosament estudiat per a rendibilitzar al màxim la seva imatge des d’un punt de vista comercial. Vaig discrepar del seu comentari, si bé avui en dia començ a pensar que era l’altre qui estava en poder de la veritat. El tenista de Manacor (novament mal assessorat per una part del seu entorn) sembla haver decidit abandonar la terra batuda per a refregar-se en el fang. Sorprenentment, en aquestes últimes hores determinats mitjans de comunicació locals (alguns d’ells afins al clan familiar de l’esportista en qüestió), han publicat una sorprenent i desafortunada carta, signada almenys pel tenista, on passa a l’ofensiva contra determinats mitjans de comunicació i representants polítics que, al seu entendre, han abocat critiques contra ell i la seva família després d’haver rebut un ‘suposat’ tracte de favor per part de l’actual Govern autonòmic.

En la desafortunada carta signada pel mateix Rafel i escrita en la llengua majoritària entre els veïnats del seu municipi natal (en castellà), Nadal diu que en l'”Acadèmia he invertit una part molt important del meu patrimoni (cosa que també s’ha posat en dubte), i estic molt feliç que en ella puguin treballar més de 300 persones lluitant tot l’any per fer-la sostenible, una cosa complicada tractant-se d’una ciutat petita i amb més dificultats de connectivitat que els nostres grans competidors internacionals. Durant el procés de construcció van decidir contractar a empreses de la zona i sempre que és possible prioritzam adquirir productes i materials d’empreses locals. D’igual manera, en l’Acadèmia bequam a joves promeses de Mallorca, ajudam a entitats esportives (i no esportives) locals i ens esforçam per expandir a altres països el model creat aquí, a Manacor”, destaca el tenista. Fins aquí tot correcte. Nadal comença a ficar-se en un jardí quan es refereix al fet que ha estat acusat de ser un privilegiat, caient en la contradicció de reconèixer-ho. “Se m’acusa d’haver tingut un tracte de favor per haver pogut construir un centre esportiu i educatiu a Manacor, d’acord amb les exigències d’una Llei que va aprovar el Parlament Balear en 2012 i que es va modificar parcialment en 2018. Sí, em sent un privilegiat, ja que la majoria parlamentària va considerar de manera democràtica que aquest projecte estratègic per a Mallorca tindria molta més força si es realitzava mentre jo estava en actiu, ja que es multiplicaria la repercussió. I sempre he estat agraït per això”. El mateix Nadal reconeix, almenys, que va rebre un tracte privilegiat, però pel que sembla el molesta que li tirin en cara o li recordin de tant en tant. El tenista també aprofita el seu desafortunat escrit per referir-se a l’actual batle de Manacor, Miquel Oliver, ressaltant que ha estat el que més li ha molestat de tot, que “el batle m’hagi acusat de viure al marge del municipi afegint que la ‘manacoridad‘ (diu textualment) es practica, no es verbalitza. Sincerament, haver de llegir i escoltar això em resulta molt ofensiu i dolorós. Potser hi ha persones a les quals no els agrada la manera amb la qual he portat el nom de Manacor per tot el món, però crec que no hi ha cap dubte que m’he esforçat per fer-ho de la millor manera possible”. Nadal, que una vegada més demostra que malgrat la seva llarga i reeixida etapa professional, continua duguen malament les critiques (fet que hem pogut comprovar en reiterades ocasions durant algunes rodes de premsa), demostra també una ingenuïtat impròpia d’un esportista del seu nivell, sembla que no té clar que ell com a qualsevol altre personatge públic té persones que li idolatren, com també té els seus detractors. Això passa a Manacor i a la Xina. En el cas concret de Manacor, malgrat que a algú li pugui costar entendre-ho, hi ha aficionats al món del tenis que es decanten per Roger Federer o Novak Djovokic. Ha d’admetre-ho i respectar-ho.

En l’escrit que signa el propi tenista també deixa entreveure que si d’ell depengués, avui no hagués construït la seva Acadèmia de Tenis a Manacor. Al reeixit esportista, que lluny de les pistes de joc comença ha demostrar un excés de copes i d’èxit, caldria recordar-li també que ni a Madrid, ni a Londres ni tampoc a Hamburg, hagués obtingut els beneplàcits urbanístics, legislatius i polítics que ha aconseguit a l’illa. Com a Mallorca, enlloc campió !.

El tenista de Manacor (novament mal assessorat per una part del seu entorn) sembla haver decidit abandonar la terra batuda per a refregar-se en el fang

Amb la futura reforma prevista en el centre esportiu perquè s’adapti a la nova catalogació empresarial, Nadal també evita referir-se al fet que novament s’estalviarà la corresponent llicència d’obres que paguen la resta de veïnats.

En la carta també fa referència a les aportacions de l’Acadèmia en concepte de diferents tributs municipals, com són el cas de l’IBI i les taxes d’escombraries. Aquest apartat, al marge d’altres consideracions, em sembla ja que sobrepassa el mal gust i demostra que està mal assessorat o aconsellat. Recorda també, aquesta vegada sense esmentar cap quantitat, l’aportació econòmica que va fer en el seu moment a l’Auditori de Manacor. Va aportar 150.000 euros sobre un projecte que va tenir un cost final pròxim als 3 milions d’euros. El tenista oblida referir-se a les contraprestacions que va rebre per aquesta donació ‘desinteressada’. El 12 vegades campió del Roland Garros entre molts altres tornejos esportius de renom mundial, òbvia per complet moltes qüestions per les quals se l’ha criticat i també se l’ha acusat de rebre un tracte privilegiat en comparació amb la resta de ciutadans o veïnats. Nadal arrodoneix el seu error quan comptabilitza com a aportacions al municipi el pagament dels tributs en concepte d’IBI i taxa d’escombraries. Possiblement també esperava que fos eximit d’aquestes obligacions. 

El tenista tampoc fa cap tipus de menció a la milionària xifra que es va estalviar (900.000 euros en total) amb la llicència d’obres de la nova Acadèmia que va suposar una inversió final de 30 milions d’euros, aproximadament. El tenista tampoc fa cap referència al canvi d’usos que va aprovar el mateix Govern per via d’urgència, acollint-se a una Llei que en el seu moment no va ser aprovada per a aquesta mena de comeses i que cap altre ciutadà de Balears ni tampoc de l’Estat, independentment dels seus èxits esportius, empresarials o socials, ha pogut acollir-se ni tampoc beneficiar-se. Esteim parlant d’una norma o llei unilateral, sense precedents a l’Estat, que en el cas que fos denunciada davant el Constitucional seria tombada. A n’això se’n diu Llei Unilateral. Terminantment prohibida per la mateixa llei.

Amb la futura reforma prevista en el centre esportiu perquè s’adapti a la nova catalogació empresarial, Nadal també evita referir-se al fet que novament s’estalviarà la corresponent llicència d’obres que estarien obligats a pagar la resta de veïnats. I tornam a parlar de molts de duros. Sobre l’assumpte dels aprofitaments urbanístics, el tenista també evita referir-se que sortirà novament afavorit obtenint gairebé un 98%, quan la resta dels seus estimats veïnats, en condicions normals, estan obligats a cedir fins a un 50%. Amb la finalitat de no estendre’m, hem informat puntualment en defrancdigital.com dels avantatges i consideracions polítiques que el tenista també ha obtingut amb l’assumpte dels amarraments de Porto Cristo i que ell també esmenta en el seu escrit de manera totalment partidista.

[bctt tweet=”El tenista obvia per complet la milionària xifra que es va estalviar (900.000 euros en total) amb la llicència d’obres de la nova Acadèmia de Manacor” username=”defrancdigitalcom”]

En poques paraules, sempre hem destacat informativament els extraordinaris èxits esportius aconseguits per Rafel Nadal en la seva reeixida trajectòria esportiva. I ho continuarem fent, com no pot ser d’una altra manera. Estem davant un dels millors esportistes de tota la història, però això no li eximeix de les mateixes responsabilitats i obligacions que la resta dels mortals lluny d’una pista de tenis. Les lleis administratives, jurídiques i urbanístiques no es regeixen per les normes de l’ATP. Gràcies a Déu.

Avui Nadal m’ha recordat a un company seu en les tasques esportives: el madrileny Fernando Verdasco. Aquest últim, en plena crisi econòmica de fa ara 8 anys, va tenir el poc cap d’aparèixer fotografiat en una entrevista en la contraportada del diari ‘El País’ al costat d’un luxós cotxe de l’època i sota el títol de “Jo no he notat la crisi”. Prefereixo no seguir.

Pep J. Bauçà