Connect with us

Opinió

‘L’enverinada convidada’ de Sansó a Pedro Rosselló

La 'convidada enverinada' de Sansó a Pedro Rosselló

L’encara cap de files del PP de Manacor va pretendre que l’exbatle fos present a la roda de premsa sobre el PGOU, hores després del desmarcatge polític protagonitzat pel mateix partit a la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament

La mateixa persona que va decidir sense cap mirament posicionar-se per a presidir el PP de Manacor durant el mandat de Pedro Rosselló al capdavant de la batlia de Manacor, li tènia reservades un parell de sorpreses més al veterà polític que avui en dia forma part del grup insular dels populars en el Consell de Mallorca. Lògicament ens estem referint a l’actual portaveu i cap de files, Maria Antònia Sansó. Pobre va ser la seva intervenció dilluns passat en el ple del Consistori, i encara més lamentable va ser la seva actitud hores després de la sessió plenària, on s’havia desmarcat per complet de la gestió política que el seu propi company de partit havia duit a terme la passada legislatura entorn al PGOU. Bel Febrer, del Pi, va arribar a tirar-li en cara a Sansó la seva deslleialtat política, entre altres qualificatius, entorn de Rosselló. Està clar que el PP de Manacor s’havia preparat més i millor la seva convocatòria de premsa per a tractar el tema del Pla General que la intervenció de la seva portaveu en el Ple. Molt d’estudi econòmic i molta carrera d’econòmiques, però zero papers. Després de protagonitzar l’espantada política sobre l’aprovació gairebé unànime del PGOU, arribava el torn de fer públiques les explicacions que s’havien cuinat amb anterioritat a la plenaria per tal de justificar allò que era injustificable. Els mitjans de comunicació havien estat convocats el dimecres horabaixa a la seu del partit perquè escoltessin les justificacions que no tenien cap mena de justificació. Però abans de tot això, crida l’atenció que Sansó intentes que Rosselló, després del desmarcatge polític a la seva gestió que el seu propi partit havia protagonitzat feia només unes hores, volgués que l’exbatle també assistís a la roda de premsa, juntament amb els quatre regidors municipals. Rosselló, amablement, va desestimar la ‘convidada’ i va excusar la seva no assistència al seu propi ‘funeral polític’. El mateix partit va intentar per altres conductes, també sense èxit, que Rosselló acceptés l’oferiment amb l’únic propòsit de què fos present a la foto. El segon intent tampoc va donar resultat. Lògic, jo tampoc hauria acceptat. No és costum que la ‘víctima’ (sempre parlam en termes polítics), assisteixi al seu propi funeral. Probablement, Maria Antònia Sansó a hores d’ara sigui ja un ‘cadàver polític’, amb l’única diferència de què ella encara no ho sap.

Els 10 motius pels quals el PP de Manacor justifica el seu vot en contra del PGOU aprovat

Crida l’atenció que Sansó intentes que Rosselló, després del desmarcatge polític a la seva gestió, volgués que l’exbatle també assistís a la roda de premsa, juntament amb els quatre regidors municipals

Rosselló, amablement, va desestimar la ‘convidada’ i va excusar la seva no assistència al seu propi ‘funeral polític’

Aprofitant la jornada de reflexió i respecte a tot allò que he comentat anteriorment, crec interessant fer esment a una de les moltes anècdotes polítiques protagonitzades per Winston Churchill. El veterà polític britànic li va dir en una ocasió a un jove parlamentari, que debutava en les tasques parlamentàries, que recordés sempre que els seus pitjors enemics no estaven en la bancada de davant (on se situaven els laboristes), sinó en la fila de darrere (on es trobaven els seus companys de partit).

Pep J. Bauçà

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *