Connect with us

Societat

Els rics són més beneits que la gent sense doblers? La ciència demostra que si ( i fins i tot més dolents)

Els rics són més beneits que la gent sense doblers? La ciència demostra que si ( i fins i tot més dolents)

El poder adquisitiu està relacionat amb una pèrdua de bondat i empatia

La gent amb un alt poder adquisitiu són més beneits que la gent sense doblers? El poder adquisitiu està relacionat amb una pèrdua de bondat i empatia, o amb la manera com ens relacionam amb els altres? Els estudis científics diuen que és així. Els anglosaxons ho han batejat com a rich asshole syndrome, la síndrome que converteix els rics en idiotes.

El periodista, Gary Rivlin, va decidir analitzar aquest fet mitjançant un reportatge publicat al The New York Times. Va entrevistar una sèrie d’homes molt rics de Sillicon Valley, i va arribar a una conclusió amb tots ells: hi ha una sèrie de milionaris, dels que es coneixen com a “fets a si mateixos” (és a dir, que no sempre van ser rics), que treballen un grapat d’hores al dia encara que tinguin doblers i consideren que “uns milions ja no t’asseguren res com abans”, no es consideren especialment afortunats perquè es comparen amb gent que té molt més poder adquisitiu que ells.

Més doblers, igual a més aïllament

Molts científics han investigat una premissa: potser els rics no neixen beneits perquè ho han tingut sempre tot, sinó que potser hi tornen per la por de fracassar. Aquesta argumentació és la que també tracta Christopher Ryan (doctor en psicologia i autor de renom als Estats Units) en un llibre sobre el progrés on desenvolupa aquesta teoria, Civilized to death, és a dir, ‘Civilitzats fins a la mort’.

Què diuen aquests estudis? Les investigacions expliquen que quan feim doblers, tots ens aïllam: compram un cotxe per deixar d’agafar el transport públic,  compram una casa per fugir de veïnats que fan molt de renou, ens allotjam en hotels cars i tranquils i no en hostals i pensions… És a dir, els humans utilitzam els doblers per aïllar-nos del risc, del renou, de les molèsties… Però la nostra comoditat implica que també ens distanciam de coses noves, desconegudes, de la interacció amb altres persones.

Les investigacions realitzades a la Universitat de Toronto confirmen que els rics són menys generosos que els pobres, però els seus resultats suggereixen que és més complicat que simplement la riquesa que fa que la gent sigui aferrada. Més aviat, és la distància creada pels diferencials de riquesa que sembla que desvirtuen la bondat humana, que encara que no ho sembli és més natural. Han constatat que “els individus amb ingressos més alts només són menys generosos si resideixen en una zona molt desigual”.

Un altre estudi canadenc informa que, davant d’un experiment amb un videojoc on era impossible guanyar, els subjectes més rics eren molt més propensos a dir que havien guanyat. La gent rica era més propensa a negociar i a excusar un comportament no ètic en el treball, com mentir als clients per aconseguir més doblers. Els resultats també posen de manifest que qualsevol persona que actuï només en el seu estret interès per si mateix serà deixat de banda, desatès, fins i tot odiat.

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *