Connect with us

Comunitat

Investigadors de la UIB detecten per primera vegada a Mallorca el cuc pulmonar de la rata

Investigadors de la UIB detecten per primera vegada a Mallorca el cuc pulmonar de la rata

És capaç de causar afeccions neurològiques a la fauna silvestre, i també als humans

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears ha detectat a Mallorca, i per primera vegada en fauna silvestre al continent europeu, la presència d’una espècie de cuc parasitari, Angiostrongylus cantonensis, capaç de causar afeccions neurològiques a la fauna silvestre, i també als humans.

El cuc ha estat detectat en dos exemplars d’eriçons que varen arribar malalts al Centre per a la Recuperació de Fauna Silvestre del Consorci de Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB). És també la primera vegada a tot el món que aquest cuc és trobat en eriçons.

La troballa s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista científica Eurosurveillance, la quarta més citada en el camp de les malalties infeccioses. L’estudi l’ha dirigit la doctora Claudia Paredes, i hi han participat Sofía Delgado i Miguel Ángel Miranda, del grup de recerca en Zoologia Aplicada i de la Conservació de la UIB; José Antonio Jurado, del Laboratori de Genètica de la UIB, i Jessica Sola, Miquel Puig i Nieves Negre, del COFIB.

Els resultats d’aquest estudi ja han tingut repercussió internacional, i es presentaran el 26 de setembre a la Universitat d’Edge Hill (Lancashire, Anglaterra) i el 10 d’octubre a la Societat Zoològica de Londres.

Angiostrongylus cantonensis: dels pulmons de la rata als caragols

Equip d'investigadors de la UIB: Miguel Ángel Miranda, Sofía Delgado, Claudia Paredes i José Antonio Jurado - Foto: A.Costa/UIB

Equip d’investigadors de la UIB: Miguel Ángel Miranda, Sofía Delgado, Claudia Paredes i José Antonio Jurado – Foto: A.Costa/UIB

Aquests paràsits es coneixen amb el nom de cucs dels pulmons de rata perquè les rates en són els hostes definitius. Els cucs adults es troben en les artèries pulmonars d’aquests animals, que és on les femelles ponen els ous, i des d’allà les larves migren fins al tracte gastrointestinal i són eliminades amb la femta.

De les deposicions de les rates poden arribar als mol·luscs, com ara els caragols i llimacs, que fan d’hostes intermediaris, i, d’aquests, poden arribar fins als mamífers i les aus que ingereixin aquests mol·luscs infectats. Aleshores, les larves penetren les parets gastrointestinals dels nous hostes i, a través del sistema circulatori, arriben al cervell, on es converteixen en adults joves. Finalment, tornen a les artèries pulmonars on ponen els ous, i es completa el cicle.

Un paràsit en expansió

A tot el món, se n’han detectat aproximadament 3.000 casos en humans en 30 països, principalment de regions tropicals.

Són tendència