Un tuit irònic del batle de Manacor provoca una allau de reaccions

Miquel Oliver ha comentat a les xarxes la visita del reis emèrits d’Espanya a l’Acadèmia de Rafel Nadal dient “Fet el recompte d’elefants a Manacor, pareix que no en falta cap”

El periodista radiofònic Quim Morales, declarava fa uns anys, “Està bé que hi hagi provocadors perquè això agita la societat. Així, la gent evoluciona”. Partint d’aquesta premissa, la qual compartint des de la primera a l’última lletra, cal comentar les reaccions que ha provocat el darrer tuit fet públic pel batle de Manacor, Miquel Oliver, en el seu compte personal de Twitter. El batle s’ha fet ressò de la notícia publicada per bona part de mitjans de Mallorca, no tots, informant de la visita privada que aquest divendres feren els reis emèrits d’Espanya a l’Acadèmia del tenista, Rafel Nadal, a Manacor.

El batle, tirant d’ironia ha comentat la visita dient “Fet el recompte d’elefants a Manacor, pareix que no en falta cap”, acompanyat del hastag #BonaNoticia. El comentari en qüestió ha aixecat tota mena de reaccions al respecte. Hi ha qui considera que Oliver, sent batle de Manacor, no es pot permetre el luxe de fer públicament aquest tipus de comentaris, “perquè representa a tots els veïnats de Manacor, independentment de què siguin monàrquics o republicans”. Altres han considerat molt enginyós i ocurrent el seu comentari, gest que també han aplaudit.

L’afició del rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I, per les caceres és un fet que dur aparellat a la seva imatge i que des de fa anys ha estat molt qüestionada per un sector de la societat. Encara persisteix en la memòria de molts, el mes d’abril de 2012, quan es va saber que va haver de ser intervingut d’urgència després d’haver-se romput el maluc durant una cacera d’elefants, animal que des de fa anys figura entre les espècies més vulnerables del planeta, a Botswana.

Per a tancar la notícia comentada, una reflexió final: Per a governar avui en dia i donades les circumstàncies actuals del moment que vivim, crec necessari demanar als nostres representants polítics, que ens representen en les distintes administracions públiques, que ho facin posant els cinc sentits: el sentit comú, el de la moral, el de la responsabilitat, el del ridícul, però, sobretot, també cal una mica de sentit de l’humor.