Connect with us

Societat

28 municipis de Balears encara mantenen símbols, llegendes o mencions franquistes

Mallorca és l’illa que concentra més municipis amb símbols (25), mentre que Formentera és l’única lliure de vestigis

El Consell de Govern en funcions s’ha donat per assabentat aquest divendres de la creació d’un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes, per part de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, d’acord amb el que disposa l’article 24 de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics.

El cens incorpora un total de 92 símbols —entre noms de carrers, distincions i reconeixements honorífics, plaques en blocs d’habitatges i creus de la Victòria— repartits per 28 municipis de les Illes Balears: de Mallorca, n’hi ha 25 (Alaró, Alcúdia, Ariany, Bunyola, Calvià, Capdepera, Escorca, Inca, Llucmajor, Manacor, Mancor de la Vall, Marratxí, Muro, Palma, Pollença, Puigpunyent, sa Pobla, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, ses Salines, Son Servera, Sóller i Valldemossa); d’Eivissa, n’hi ha 2 (Eivissa i Sant Antoni de Portmany), i de Menorca, 1 (es Castell). Per la seva banda, Formentera és l’única illa lliure de vestigis franquistes.

Per municipis, el repartiment de vestigis franquistes és el següent: Alaró (2), Alcúdia (15), Ariany (1), Bunyola (1), Calvià (4), Capdepera (2), Eivissa Vila (1), Es Castell (2), Inca (5), Llucmajor (4), Manacor (2), Mancor de la Vall (1), Marratxí (4), Muro (1), Palma (24), Pollença (1), Puigpunyent (2), sa Pobla (2), Sant Antoni de Portmany (1), Sant Joan (2), Santa Eugènia (2), Santanyí (2), Ses Salines (1), Sóller (1), Son Servera (1), Valldemossa (5), Santa Margalida (1) i Santa Eulària des Riu (1).

La creació del cens, estableix un termini de 12 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei 2/2018 perquè la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears elabori un cens de símbols, llegendes i mencions, que hauran de ser retirats o eliminats, tal com estableix la norma. El cens serà presentat al Parlament i publicat a la pàgina web creada a aquest efecte.

Per tant, i en compliment d’aquest precepte legal, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha elaborat el cens a partir d’un treball de camp, d’una banda, i d’un treball de documentació, de l’altra. Aquesta tasca ha estat realitzada per un grup d’historiadors dirigits pel doctor Bartomeu Garí Salleras.

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *