Connect with us

Oci i Cultura

“Aquests quatre anys hem aconseguit dur endavant la majoria de projectes que ens havíem proposat”

Entrevista amb la batlessa d’Algaida, Maria Antònia Mulet

P. A quatre mesos d’acabar la legislatura, quin balanç podem fer de la gestió d’aquests gairebé quatre anys al capdavant de l’Ajuntament Algaida?

R.: El balanç és positiu. Des de l’equip de govern hem dur endavant la majoria d’iniciatives i projectes que ens havíem proposat. També hem de reconèixer que ens ha ajudat molt el suport per part del Consell de Govern a l’hora de desenvolupar-les i posar-les en marxa, tant d’obra com d’inversió. Per exemple, l’ampliació de la Biblioteca Municipal, obres de millora de pluvials dels carrers, aquest any es durà a terme la reforma de la peixateria i de la plaça de davant. I altres inversions sostenibles que s’han pogut dur a terme.

P.: De les intencions inicials què és el que s’ha pogut dur a terme i què és el que ha quedat pendent per un motiu o un altre?

R.: Del que es va presentar en les eleccions com a objectius dins del programa electoral, s’ha pogut anar fent tot, com és el tema de participació ciutadana i d’educació. En general, jo diria que s’ha pogut complir amb gairebé tot. El que queda pendent, a causa dels tràmits, és aconseguir un solar per al canvi del punt verd.

P. Quina és l’acció de govern de la qual se sent més satisfeta?

R.: Podria dir moltes. Consider que governar és tenir en compte, de manera transversal, totes les regidories. En general, estic i estem satisfets dels temes de medi ambient, pel treball de participació ciutadana, el treball en conjunt amb entitats i associacions, etc. En definitiva, crec que hem fet una bona feina, encara que, evidentment, hi haurà coses que no hauran agradat a la majoria o que no haurem pogut fer. En qualsevol cas, sempre ho hem fet de la millor manera que hem pogut i sabut. Insistesc que el mèrit és de l’equip de govern, que s’ha esforçat en el dia a dia per a tirar els temes endavant.

“En general, jo diria que s’ha pogut complir amb gairebé tot el programa electoral. El que queda pendent, a causa dels tràmits, és aconseguir un solar per al canvi del punt verd”

P.: Ha estat una legislatura amb algun entrebanc de per mig. Va haver-hi com una petita crisi de govern amb la sortida de regidors de Més, no?

R.: És que els regidors de Més no formaven part de l’equip de govern. Donaven suport a l’equip de govern i, de fet, varen votar a favor de la meva investidura. Va haver-hi una sèrie de desavinences, sobre les que s’ha anat fent feina i, sense ser un pacte ni formar part de l’equip de govern, hi ha hagut moments millors i pitjors. El pitjor es podria dir que va ser quan en 2018 no es varen aprovar els pressupostos en la primera votació, però amb un esforç de totes dues parts es va poder reconduir la situació. La relació política (perquè la personal és clar que és bona) amb l’oposició és correcta i educada, aportant idees sempre pel bé del poble.

P.: Heu hagut de governar en minoria… Té més avantatges o més desavantatges?

R.: La veritat és que és un desavantatge no poder avançar el ràpid que es podria sent majoria, però, al cap i a la fi, la diversitat d’opinions suma i moltes iniciatives poden veure’s millorades. Crec que el desavantatge de la legislatura va ser el tema dels pressupostos, en la resta d’assumptes s’ha aconseguit que el poble surti beneficiat. No hem hagut d’estar tot el dia barallant per a tirar endavant els projectes, el consens ha estat la tònica general.

“Governar en minoria ?. El consens ha estat la tònica general aquesta legislatura”

P.: En general, tots els ajuntaments, s’han vist en l’obligació d’assumir competències que no li corresponen i que fins i tot no hi ha partida pressupostària per a elles. El tema de recursos econòmics, es podria dir que el finançament és la gran assignatura pendent dels ajuntaments?

R.: El finançament i el tema del superàvit. Les limitacions que tenim són tremendes. Nosaltres tenim superàvit però no ho podem emprar. No tenim deute i l’únic préstec és el del Centre de Dia, encara que la Conselleria de Benestar Social ens paga perquè nosaltres ho paguem, però està al nostre nom. La resta de deute va quedar saldada i amortitzada en 2018. Durant la crisi els que ens “portem millor” vàrem ser els ajuntaments, retallant en despeses, fent més retenció… i, no obstant això, seguim sense poder invertir encara que tinguem superàvit. Hem pogut invertir en sostenibilitat i educació, però no en recursos humans, per exemple, on realment tenim necessitat perquè el municipi ha crescut molt. Consider que als ajuntaments ens haurien de deixar decidir una mica més on necessitem invertir, ja que som els que sabem les necessitats reals dels ciutadans.

P.: La variació demogràfica, ja que parlem de creixement, quin ha estat a Algaida?

R.: Ha estat grossa en qüestió de pocs anys. En 2008 era de 4.800 habitants i en 2018 ja som 5.800, en 10 anys 1.000 habitants són molts. Varen ser els anys en què la construcció, malgrat estar molt controlada aquí, va tenir un auge important. D’una banda, es va construir en molts sòls urbanitzables i per una altra, estem molt prop de Palma i molta gent que treballa a Palma viu aquí (hi ha moltes finques a fora vila), tenen tots els serveis necessaris: escoleta, escola amb servei de menjador, serveis extraescolars, moltes activitats en l’àmbit d’associacions, etc.

“El finançament i el tema del superàvit és el gran problema ara mateix de bona part dels ajuntament. Les limitacions que tenim són tremendes”

P.: Algaida va patir, com molts altres indrets, una proliferació de construccions il·legals. Com està la situació a dia d’avui?

R.: Nosaltres tenim l’Agència de Disciplina Urbanística de zona Rústica (l’ADU) des de fa 10 anys, vàrem ser dels primers municipis. Si de les inspeccions queda un excedent, es reparteix entre els municipis. L’any passat Algaida va rebre 400.000 € per aquest concepte (dels últims 10 anys), que hem utilitzat per a fer obres i millores en el municipi. Sentim molt que aquests diners procedeixin de les multes que s’han imposat, però, ja que s’han hagut de posar, millor que reverteixi en el mateix municipi que en un altre lloc.

P.: Es presentarà a la reelecció, batlessa?

R.: Bé, això ho decideix l’executiva.

P.: És clar, però la seva voluntat quina és?

R.: En principi, sí que estaria disposada a tornar a presentar-me. Encara que només queden quatre mesos, encara hem de reunir-nos per a veure com ho fem. En qualsevol cas, encara m’ho estic pensant i després es decidirà. Tant jo com el meu equip.

P.: Quatre anys de batlia desgasta, no? És una responsabilitat que requereix molt de temps. Em referesc en l’àmbit personal, no polític.

R.: És un honor i un privilegi ser batlessa. I, a pesar que un es presenta voluntàriament, sí que és cert que dur molta feina. Encara que quan dic això, pens en gent que té treballs molt pesats i estan molt pitjor que jo… La política té moments molt dolents i moments molt gratificants. Pel meu caràcter em faig molta crítica constructiva i, analitzant en perspectiva, em don conta que he fet coses ben fetes i en unes altres he comès errors.

Es presentarà a la reelecció, batlessa ?. Això ho decideix l’executiva del partit. En principi, sí que estaria disposada a tornar a presentar-me. Encara que només queden quatre mesos, encara hem de reunir-nos per a veure com ho fem. En qualsevol cas, encara m’ho estic pensant i després es decidirà”

P.: En l’àmbit local, s’esperen novetats quant a moviments polítics? Em referesc a si hi ha la possibilitat que aparegui algun partit nou…

R.: A mi no m’ha arribat cap notícia ni rumor sobre aquest tema. Aquí sempre som PP, PSOE i MES (abans PSM). Ara com ara no s’han presentat ni PI, ni C’s, ni uns altres.

P.: Tornant a la gestió, fa poc vau presentar un servei de WhatsApp de la policia. En què consisteix?

R.: Hi ha ajuntaments que tenen WhatsApp per a serveis generals, però nosaltres vàrem crear, des de la policia, grups de WhatsApp per carrers, amb temes com a canvi d’estacionaments, tancament de carrers, pèrdua d’animals domèstics, etc. Ara com ara hem fet Algaida, Pina i Randa, aviat inclourem també fora vila (sobre febrer o març).

P.: Han aprovat un Pla de Mobilitat Sostenible

R.: Sí, es va presentar als ciutadans perquè poguessin fer aportacions i ara, una vegada aprovat, podrem començar a posar en marxa accions. La idea és implantar-ho progressivament.

P.: És un Pla ambiciós?

R.: Jo crec que és realista. Encara que hi ha alguns canvis d’adreça en carrers, és un Pla que aposta més per la sostenibilitat, la convivència entre vehicles i vianants, creació de quatre rutes escolars (que aquestes sí que es posaran en marxa aquest any), no només pintant les rutes, sinó que s’adaptarà la circulació i tot el que envolta a aquestes rutes, etc. L’anirem desenvolupant sobre la marxa.

P.: Com està el tema de la ronda de circumval·lació?

R.: És varen començar les obres a l’octubre.

P.: És necessària aquesta Ronda, no?

R.: És necessària per a desviar tota la circulació de pas, consider que s’hauria d’haver fet fa temps, però també és veritat que la Ronda no s’entendrà si no s’amplia la carretera d’Algaida a Llucmajor, no només per al nombrós trànsit que hi ha, amb molts vehicles pesats (camions), també per la connexió entre tots dos pobles; per exemple, el PAC el tenim a Llucmajor i l’assistència sanitària que ve, ho fa des de Llucmajor. És un projecte que s’està fent, ara està en la Comissió de Medi Ambient. Són obres que mai estan a gust de tots, perquè alguns surten perjudicats (expropiacions) i uns altres surten beneficiats. Les obres són sempre “d’amor i odi”.

“La ronda de circumval.lació és necessària per a desviar tota la circulació de pas, consider que s’hauria d’haver fet fa temps, però també és veritat que la ronda no s’entendrà si no s’amplia la carretera d’Algaida a Llucmajor”

Aquest any l’encarregat de fer el Pregó de les Festes de Sant Honorat ha estat Pedro Martorell, l’apotecari del poble.

P.: Tenim les Festes de Sant Honorat i de Sant Antoni, encara que veig que es prolonguen en el temps perquè hi ha moltes activitats i celebracions. S’ha treballat molt en l’àmbit cultural, no?

R.: Moltíssim. S’ha potenciat molt la cultura i, fins i tot, som “municipi educador”. Això influeix en el programa de festes, que és molt ampli, amb molta participació de les associacions, que també organitzen activitats.

P.: Respecte a l’any passat hi ha alguna novetat destacada per a les festes?

R.: Es podrien destacar un taller d’Igualtat de gènere, una exposició “De professió, mare”, el Pregó sempre el consideram una part molt important de les festes (aquest any l’encarregat de fer el Pregó ha estat Pedro Martorell, l’apotecari del poble), una exposició permanent de les fotos guanyadores dels Premis Castellitx. En general, tot el programa és interessant, no m’agradaria desmerèixer cap activitat.

P.: La iniciativa del Mercat Pam a Pam, què tal?

R.: Molt bé. Part d’una iniciativa conjunta, amb molta il·lusió, entre Porreres, Montuïri i Algaida. Es va consolidant i és important per a donar visibilitat al Pla de Mallorca. Tots volem el mateix, independentment del color que siguem: dinamitzar el municipi i el seu comerç, perquè tots surtin beneficiats.

P.: El turisme, ben entès, és l’assignatura pendent dels municipis del Pla?

R.: Crec que sí, com tu dius “ben entès”. Tots tenim turistes, tenim hotelets d’interior (a Algaida 2 i en Randa un altre) i cases vacacionals. Apostem per un turisme de qualitat i que sapiguem conviure entre nosaltres, perquè consumeixen en el municipi i això ens beneficia. Afegiria que el que tenim pendent en el Pla és que la gent que ve a la platja, també conegui els nostres municipis d’interior.

“S’ha potenciat molt la cultura i, fins i tot, som ‘municipi educador’. Això influeix en el programa de festes amb motiu de Sant Honorat”

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *