Aquest fet ha derivat en una menor diversitat d’abelles i vespes en aquest indret de l’illa
Un estudi publicat en la revista Ecosistemes, de l’Associació Espanyola d’Ecologia Terrestre, desvetlla que la pèrdua d’hàbitat en la costa del Llevant de Mallorca ha augmentat la fragilitat de l’ecosistema de la zona.
Segons les conclusions de la recerca, aquest fet ja ha suposat una reducció en la quantitat i diversitat de les abelles i vespes a les zones estudiades donada la pèrdua de diverses espècies de plantes. Segons detalla l’estudi, ”Les xarxes de pol·linització són clau per al bon funcionament d’un ecosistema i la pèrdua i degradació de l’hàbitat està afectant directament al seu funcionament, i com a conseqüència a la flora i fauna de diverses zones a nivell mundial”.
L’estudi científic, duit a terme per dos científics de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), Rafel Beltrán Mas i Anna Traveset Vilagines, se centra en l’estructura i dinàmica de les xarxes de pol·linització de les abelles i vespes en dues zones costaneres concretes de Mallorca, la de Cala Mesquida i la finca Son Bosc, adjacent al Parc Natural de l’Albufera de Mallorca i afectada per una important pèrdua d’hàbitat a causa de l’intent de construcció d’un camp de golf de forma il·legal entre 2010 i 2011.
Com es desprèn de la recerca, les dues zones estudiades van mostrar una baixa “conectancia de xarxa”, la qual cosa significa que els enllaços existents dins de les xarxes de pol·linització són pocs i, per tant, molt especialitzats, la qual cosa fa a la comunitat menys estable i resistent als canvis . Segons els resultats d’aquest estudi, la finca Son Bosc, afectada per una pèrdua del 52% de la seva cobertura vegetal, és una zona d’alta fragilitat davant possibles pertorbacions donada l’alta disminució en la riquesa d’espècies tant d’abelles i vespes com de plantes. “Això repercuteix directament en la fortalesa de la comunitat i fa que sigui més susceptible a futures pertorbacions que la zona no alterada” asseguren els investigadors. El fet està, en què si una espècie es perdés en una de les localitats per la reducció d’hàbitat, “hi hauria poques possibilitats de recuperar-la doncs és poc probable que es trobi en hàbitats propers de característiques similars”, segons expliquen els autors.
Dues espècies endèmiques en perill i un alt nombre sense catalogar
El problema cobra major importància ja que en el cas de Cala Mesquida es troben dues espècies concretes, la Dufourea baleàrica, amb estat de conservació sense avaluar,i la ja amenaçada Halictus microcardia, ambdues d’alt valor conservacionista per la seva categoria d’endemisme balear. Al que cal sumar el desconeixement de l’estat de conservació de gairebé la meitat de les espècies de Son Bosc.