Els aforaments

Els delictes que més abunden entre els polítics: corrupció, prevaricació o malbarat de doblers públics, seguiran emparats sota el mantell de l’aforament

Ja fa prou temps que governa Pedro Sánchez (socialista?) com per a saber de quin punt es calça: sembla que governa només de cara als mitjans i pensant en els titulars. Ara, amb focs d’artifici i fanfàrria, anuncia la proposta d’una reforma de la constitució per abolir els aforaments. Ja era hora!, exclamam, però la joia s’esfuma gairebé a l’instant. Tal retirada dels aforaments només afectarà els diputats i senadors del parlament estatal, i només pel que es refereix a les seves activitats particulars, de tal manera que els delictes que més abunden entre els polítics: corrupció, prevaricació o malbarat de doblers públics, seguiran emparats sota el mantell de l’aforament. I, a més, aquesta supressió dels aforaments tampoc afectarà jutges i fiscals, ni molt menys els reis, tant si parlam de l’actual com de l’emèrit. Ens hem de felicitar si aquesta proposta arriba a bon port? Jo crec que val més reservar l’eufòria per a millors ocasions.

Si el PP, que té majoria absoluta al Senat i per tant pot vetar qualsevol proposta, considera convenient (per al PP, és clar) que aquesta proposta vagi endavant, hi haurà fotos i enhorabones, però… haurem guanyat en qualitat democràtica? Aquestes reformes exprés em semblen perilloses: utilitzant aquesta dinàmica, qualsevol dia ens poden suspendre les autonomies, fer-nos dir «Viva el Rey» per a saludar, prohibir-nos vestir de color groc, o qualsevol bajanada que els passi per l’escudeller.

Gabriel Mestre
Escriptor