Connect with us

Oci i Cultura

Els provocadors

Són pocs però se senten forts, secundats pels polítics espanyolistes que els animen, i per alguns jutges que els fan bona mesura

Són pocs però se senten forts, secundats pels polítics espanyolistes que els animen, i per alguns jutges que els fan bona mesura. M’estic referint, és clar, als extremistes de la dreta espanyola, aquests que surten al carrer només per provocar. He pogut veure per la xarxa com el passat dissabte un individu de parla mallorquina, armat amb dues banderes espanyoles i una de les del castellet en posició yanki, es dirigia a la paradeta de l’ASM per insultar de mala manera i escopir als que estaven a la taula. Aquesta gent confon la llibertat d’expressió amb la provocació.

A la manifestació d’aquest diumenge a Barcelona, en favor de l’unitat d’Espanya (2000 persones en total, segons la guàrdia urbana, una xifra només una mica superior al nombre de convocants), a més de la parafernàlia feixista de sempre: banderes amb la gallinorba, tatuatges nazis, salutacions amb el braç al i la mà estesa… també hi ha hagut agressions per part dels ultres a ciutadans que, tal vegada, no comparteixen el seu fanatisme (no diré les seves idees perquè d’això no en tenen). Els Mossos han aixecat acta d’aquestes agressions, però no crec que els culpables arribin a ser castigats. Els delictes d’odi no s’apliquen als «patriotes» espanyols.

Si repassam la història, veurem aquests tipus de comportament a l’Alemanya de Hitler, a la Itàlia de Mussolini i, també, entre els grups d’extrema dreta espanyola en els anys anteriors a 1936. La seva dinàmica consisteix en provocar i provocar fins que algú reacciona, són professionals de la confrontació.

Aquesta mena de gent ha existit sempre entre nosaltres, estaven callats perquè sabien que ningú no els feia cas, però d’ençà que els patits de la dreta espanyola els estan donant suport i els admeten a les seves llistes, han cobrat coratge i de cada dia són més agosarats. A les xarxes socials són encara més agressius, insulten tot allò que té alguna cosa a veure amb catalanisme o demanda del dret a decidir, i no estalvien amenaces, fins i tot de mort. Com és d’esperar, gaudeixen d’una impunitat total.

Si repassam la història, veurem aquests tipus de comportament a l’Alemanya de Hitler, a la Itàlia de Mussolini i, també, entre els grups d’extrema dreta espanyola en els anys anteriors a 1936. La seva dinàmica consisteix en provocar i provocar fins que algú reacciona, són professionals de la confrontació

Aquesta gent cerca una confrontació de grans proporcions, on saben que tenen les de guanyar. Si no ens mostram ferms en les nostres conviccions i, sobretot, no ens deixam arrossegar per les seves provocacions, en sortiran amb la seva.

Mentrestant, el govern de l’estat espanyol envia agents a Catalunya per controlar que els catalans no es desmanin per la Diada i en l’aniversari de l’1-O.

Gabriel Mestre
Escriptor

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *