Oci i Cultura

Mallorquí versus català: una qüestió que ja hauria d’estar superada

Els comentaris d’uns amics, ahir, mentre sopàvem, em mostrà a les clares que l’assumpte encara és viu, i batega. Es queixava, aquella gent, de què a l’escola, a les seves nétes els ensenyen català en comptes de mallorquí

Fa ja molt de temps que pensava que aquest tipus de reflexió no seria necessària avui en dia, que el tema estava ja superat. La veritat és que en els meus anys de mestre d’escola em vaig cansar d’explicar-ho, però els comentaris d’uns amics, ahir, mentre sopàvem, em mostrà a les clares que l’assumpte encara és viu, i batega. Es queixava, aquella gent, de què a l’escola, a les seves nétes els ensenyen català en comptes de mallorquí —cal dir que aquesta mateixa gent no es va queixar mai quan l’ensenyament era només en castellà—, d’entrada penses que et trobes davant el clàssic espanyolista, que per una qüestió de patriotisme es veu en l’obligació d’envestir contra tot allò que, poc o molt, tengui alguna relació amb Catalunya o amb el català. Després veus que no, que només es tracta de desinformació, d’una gent que es limita a repetir allò que ha sentit al bar, o la televisió, en boca dels mercenaris al servei de la confusió i de l’anorèxia intel·lectual.

I aleshores et surt la vena de mestre d’escola i parteixes a explicar, amb exemples que siguin entenedors, allò de la unitat dins la diversitat de la llengua. Fixau-vos en aquest albercoquer, dius assenyalant un magnífic exemplar de Prunus armeniaca, que hi ha al costat de la terrassa: del tronc en surten tres branques principals, veritat? Les branques, entre elles són diferents pel que a forma, quantitat de branques secundàries, branquillons… però malgrat aquestes diferències, les seves fulles són similars, i quan és el temps fan els mateixos albercocs. L’auditori et mira rar, espera alguna cosa més, et veus obligat a explicar que els idiomes són com els arbres, tenen moltes branques i entre cada branca hi ha diferències, però són el mateix arbre.

(…) els idiomes són com els arbres, tenen moltes branques i entre cada branca hi ha diferències, però són el mateix arbre

Sembla que ho han entès, i de cop algú et diu «Tot això està molt bé, però a la meva néta, a l’escola, li ensenyen paraules que jo no conec, ni he sentit a dir mai», penses, però no ho dius «estaríem ben arreglats si a l’escola s’haguessin de limitar a ensenyar el teu vocabulari» i demanes quines són aquestes paraules, almenys algunes d’elles. El principal ponent de l’opció anticatalana et diu que ara mateix no en recorda cap, ja s’ho val… ara que havíem encetat una conversa que no anava de xafardeig. Algú de la taula explica que fa pocs mesos va tenir una forta controvèrsia amb un d’aquests defensors de sa nostra llengo, pel fet d’haver utilitzat el mot «llamborda»; el suposat mallorquinista (aquí mallorquinista vol dir anticatalanista, no seguidor del Real Mallorca, tot i que moltes vegades ambdós conceptes van junts) no s’havia conformat en criticar la utilització d’una determinada paraula, a més es va esplaiar dedicant un xaragall d’insults a la família Moll, a la UIB i a tots aquells, segons ell, venuts a l’independentisme català. Quan la que havia utilitzat l’expressió llamborda va demanar quina paraula era l’adequada per substituir-la, l’home digué «adoquí» i va quedar més satisfet que una gallina quan ha fet un ou amb dos vermells.

Així i tot, l’home que no vol que a l’escola ensenyin paraules que ell no coneix, seguia remugant. A l’escola s’ha d’ensenyar sa llengo que es parla aquí, deia. Jo li demanava com així no feia el mateix amb la llengua castellana, és a dir: aquí no s’ha d’ensenyar madrileny, s’ha d’ensenyar el castellà tal com es parla per aquí, resultaria una mescla d’andalús, extremeny, argentí, equatorià, i qui sap quantes varietats més. Crec que això no ho va entendre.

És clar que hi ha altres arguments. Per exemple: si tens un problema a la dentadura, vas al dentista i no al fuster, si vols saber alguna cosa sobre conreus, ho demanes a un pagès i no a un jugador de tenis… per quina raó quan es tracta de lingüística, qualsevol es considera capacitat per pontificar?