Cada any es produeixen més de 8.000 infeccions per anisakis

El paràsit que colonitza el peix i el marisc obliga a prendre mesures perquè no ens afecti

L’anisakis és un paràsit en forma de cuc blanc i prim que envaeix l’aparell digestiu de moltes espècies de peixos i crustacis. Quan els pesquen, els peixos moren i els paràsits travessen l’estómac per estendre’s per tota la musculatura (la carn) de l’animal. És aquí, quan correm el risc de menjar-nos aquell llom de lluç tan saborós i contraure la infecció per anisakis.

De vegades els símptomes poden tardar uns dies en aparèixer, depenen de si el paràsit és més o menys madur. Al voltant del 10% de les persones que l’ingereixen experimenten nàusees, vòmits i mal de panxa. També es poden tenir dolors a la boca i l’estómac al cap d’uns 15-30 minuts d’haver-lo menjat. En alguns casos es pot arribar a patir una obstrucció intestinal.

Segons un estudi del CSIC, cada any es produeixen més de 8.000 infeccions per anisakis a l’estat espanyol. La majoria es curen soles en uns 10 dies, quan mor el cuc, encara que de vegades els metges poden extreure el paràsit mitjançat endoscòpia.

El que més, el lluç, amb un 95% de la població infectada. Després hi ha el verat (87%), el bonítol (80%), el sorell (70%), la mare de lluç o maire (62%) i les sardines (40%). El marisc de tipus crustaci –llamàntol, gamba, escamarlans, crancs, etc.– també en pot tenir. Els preparats amb peix cru (tipus sushi), els ous de peix, els marinats, els fumats i els arengats pocs salats són les presentacions de més risc.

La millor manera és amb temperatura: molt baixa (-20º C al congelador durant tres dies) o molt alta (60º C durant un minut a tota la peça que cuinam). És millor comprar el peix sense vísceres, ja que si el peix és molt fresc, probablement el cuc encara no hagi traspassat l’aparell digestiu o hepàtic, que és on acostuma a habitar.

Finalment, un altre recomanació que cal tenir en compte: El vinagre no mata l’anisakis.