Marga Platel: “Som-riu ha implicat l’oportunitat de veure les diferències com a oportunitats”

Un projecte artístic i social sense precedents que ha anat omplint els pobles de Mallorca de color

Som-riu és un projecte artístic i social sense precedents que ha anat omplint els pobles de Mallorca de color. De la mà d’Aproscom Fundació i l’artista serverí Sath s’han anat pintant murals col·laboratius amb el retrat d’algun

alumne del centre educatiu amb la intenció d’apropar i sensibilitzar a la societat.

Capdepera, Son Servera  Manacor i des d’avui també Artà ja llueixen els seus murals, i això només és el principi, perquè el projecte seguirà inundant de color i alegria a més pobles de Mallorca.

Parlem amb Marga Platel, directora de l’escola Joan Mesquida d´Aproscom fundació, qui ens explica una mica més aquest projecte que ha resultat tota una aventura i ha tingut un ressò inesperat.

Bones Marga, primer de tot explica’ns; com va sorgir aquest projecte?

La inquietud d’un grup de joves de l’escola envers els grafitis com a forma d’expressar-se i fer-se visibles va fer que iniciessin un procés de recerca. Varen conèixer en Sath, un excel·lent comunicador visual que aconsegueix que els carrers xerrin a través dels seus murals. La sintonia i connexió fou mútua i del vincle que es creà va néixer Projecte SOM-RIU.

I amb quina intenció va néixer?

Hi ha un bon grapat de motius; volíem primer donar visibilitat a les habilitats dels nostres alumnes. També posar al seu l’abast la possibilitat d’expressar-se, de participar de forma activa en activitats que ells proposen i que els ajuden al seu desenvolupament. Involucrar a la ciutadania en un projecte que parla de la discapacitat sense xerrar d’ella, que fomenta la inclusió de forma fresca, amb un gran SOM-RIUre. Involucrar a l’alumnat dels diferents centres educatius municipals en la creació i participació conjunta als murals. Sensibilitzar a l’alumnat i professorat dels centres ordinaris sobre la importància de la inclusió com a dret i valor social. I oferir l’oportunitat als docents i alumnes, d’entendre la discapacitat com una oportunitat d’aprenentatge. Tot això és el que volíem i creiem que estem aconseguint amb aquesta iniciativa.
La intenció doncs és arribar a com més gent millor, quanta gent hi ha tingut part activa fins ara?

Hi ha participat tota la nostra comunitat educativa: mestres, tècnics, famílies, alumnes i la veritat és que gent d’arreu del món. Quan iniciarem el projecte ho férem mitjançant una campanya de crowdfunding i això ens va connectar amb gent de qualsevol lloc del món que ens feia aportacions.

A més també hi han participat empreses de la comarca que amb el seu suport ens hem fet més visibles. Els Ajuntaments de Son Servera, Capdepera, Manacor i ara Artà han format part del nostre gran equip. I no vull deixar d’anomenar un dels participants sempre ens acompanya i que sense ella el projecte no avançaria i és la grua mitjançant la qual el nostre artista es pot enlairar, l’empresa Hermanos Guillen Martel és la que ens cedeix aquest aparell i ens acompanya a cada edició.

I què ha implicat pels participants?

Ha implicat l’oportunitat de veure les diferències com a oportunitats i conèixer en quin sentit treballem a la Fundació. A més de deixar de banda els prejudicis per obrir la mirada cap a les capacitats i sobretot cap a totes les persones que s’han anat implicant se senten part d’aquest col·lectiu i se senten SOM-RIU.

Quin ha estat el sentiment d’aquells que tenen la seva cara dibuixada enmig del poble?

Especialment alegría.

Us esperàveu aquest ressò mediàtic?

La veritat és que si ens ho haguessin dit fa tres anys quan va començar tot, no ens ho hauríem cregut. La nostra icona ens ha premés captar l’interès i la inquietud de la gent per conèixer el que hi ha al darrera. I el que diem sempre “seguim contagiant SOMRIURES”. Ara qui més qui manco té la camiseta, la xapa, la ferratina, ….

I per acabar, per què vàreu decidir l’art per aquest projecte?

Perquè l’art és el millor mitjà per expressar-se des de dins, des del més profund de l’ésser humà i no té límits, és un mitjà infinit que permet a qualsevol persona la possibilitat de mostrar-se tal qual . L’art no fa diferències.

Moltes gràcies i a seguir repartint SOM-RIUres.

C. Amores