Connect with us

Actualitat

Dos juristes plantegen que el batle sigui el candidat més votat pels veïnats

Proposen una reforma legal perquè governi en els ajuntaments la llista més votada, fins i tot en minoria

L’elecció directa del batle o batlessa és un tema de debat que apareix de forma recurrent, especialment quan s’acosten les eleccions. Les diferents formacions han proposat, sense èxit, diferents fórmules per articular la seva viabilitat, des de les quals prevalen al partit guanyador, concedint-los automàticament majoria absoluta si obtenen un mínim de vots; fins a les quals propugnen un sistema de “segona volta,” tal com succeeix en països del nostre entorn com França o Itàlia. A un any d’eleccions municipals de 2019, Carmen Pascual i Federico López de la Riva, funcionaris d’Administració Local amb habilitació de caràcter estatal, han plantejat una alternativa. Una reforma que asseguri “la governabilitat a la llista més votada”, la solució més respectuosa, asseguren, amb el principi d’igualtat consagrat per la democràcia: una persona és igual a un vot.

La idea és senzilla: en comptes de què siguin els regidors els que elegesquin al seu batle, que ho facin directament els veïnats. Una solució ajustada, segons els juristes, al mandat constitucional que estableix que “el batle és escollit pels regidors o pels veïnats” (article 140 Constitució Espanyola). I la seva aplicació també seria senzilla: únicament exigiria la modificació de dos articles de la llei electoral.

Actualment, i excepte el cas de les entitats locals menors, que elegeixen de manera directa als seus regidors, al batle és elegit pels edils. La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), es decanta per la primera de les fórmules prevista en la Constitució i estableix un procediment perquè els regidors electes decideixin quin candidat, d’entre els diferents cap de llista, assumirà la vara de batle els següents quatre anys. És a dir, es tracta d’una “elecció de segon grau” i no directa, segons assenyala López de la Riva.

Així és, el vigent article 196 de la llei electoral estableix que la proclamació del batle es produeix després d’una votació en la sessió de constitució de la Corporació Local. Podran ser candidats els regidors que encapçalin les seves corresponents llistes, i si algun d’ells obté la majoria absoluta és proclamat electe. A falta de majoria absoluta, governarà el que hagi obtingut més vots populars. En cas d’empat, s’haurà de triar a sort.

La idea és senzilla: en comptes de què siguin els regidors els que elegesquin al seu batle, que ho facin directament els veïnats. La seva aplicació seria senzilla: únicament exigiria la modificació de dos articles de la llei electoral, segons els juristes

A ningú li escapa que aquesta fórmula permet aliances postelectorals que impedeixen, de facto, que sigui la llista més votada la que governi en un determinat municipi, la qual cosa, en opinió dels autors d’aquesta proposta allunya a la ciutadania dels seus representants institucionals. Si el govern municipal no recau en la llista més votada, els ciutadans no podran exigir-los la responsabilitat política que els correspondria assumir i sentiran que el seu vot “no ha servit per res”, subratllen els autors d’aquesta hipotètica reforma.

L’alternativa proposta en la tesi d’aquests juristes és la modificació de l’article 196, de manera que estableixi que “serà proclamat batle el candidat que encapçali la llista que hagi obtingut el nombre més gran de vots populars en el corresponent municipi”.

Aquesta petita però substantiva variació del text legal (sense requerir majories suficients o recórrer a segones voltes), podria donar lloc a diversos escenaris. El menys conflictiu és, naturalment, que la llista del batle més votat hagi obtingut majoria absoluta, en aquest cas no serà necessari formalitzar pactes que assegurin la governabilitat del municipi. Però, i és bastant probable que és doni aquesta situació, si el partit més votat no ha obtingut el suport de la majoria absoluta dels seus veïnats, seran necessaris pactes de legislatura que facilitin la presa de decisions en el dia a dia del municipi.

No obstant això, sobre un batle d’un govern en minoria sempre penjarà l’amenaça d’una moció de censura que pugui desbaratar la fórmula aplicada a través de la reforma proposada. En previsió d’aquesta possibilitat, els juristes promouen un segon canvi, aquesta vegada respecte dels quòrums de presentació i les majories requerides per la llei perquè triomfi la moció de censura, regulada en l’article 197 de la LOREG. López de la Riva i Pascual plantegen modificar també aquest article de la llei electoral establint un joc de majories i quòrum que convertiria aquest instrument en un mecanisme “d’equilibri de forces” entre el batle i el seu grup i la resta de grups de l’oposició. “Si el batle és capaç de negociar i pactar, podria esquivar la moció”, i per la seva banda l’oposició no perdrien aquest important mecanisme de control.

Són tendència