“No pertànyer a la cúpula del Pi obeeix a una decisió voluntària”

Sovint es diu que hi ha moments en què per poder fer dues passes endavant és necessari, prèviament, fer tres passes enrere. Segurament, aquesta és la reflexió que ha pensat i decidit Antoni Pastor. Qui va ser batle de Manacor durant 12 anys, precisament aquest mes de maig és compleixin dos anys des de la seva sortida, ha decidit no formar part de l’aparell polític del Pi que el pròxim cap de setmana celebrarà el seu II Congrés Autonòmic del partit. Continuarà com a portaveu del partit regionalista en el Consell de Mallorca, però deixa clar que el fet de no pertànyer a la cúpula política obeeix a una decisió voluntària molt meditada i que va fer saber fa temps al president del partit, Jaume Font. El polític de Manacor diu no haver-se sentit respectat per la direcció del partit i aquest fet “no em fa sentir còmode”.

Aquest mes de maig es compleixen dos anys lluny de la responsabilitat política al capdavant de l’Ajuntament de Manacor. Com ho dur? Ha tingut que passar un període d’adaptació?

La veritat és que rompre d’un dia per l’altre el ritme de vida que t’obliga una responsabilitat política com la batlia de Manacor durant 12 anys i les 24 hores del dia no va ser una tasca fàcil. És just reconèixer-ho. Suposa passar un període d’adaptació, més que rés per adaptar-se a la nova vida i a prendre a desfer-se de la responsabilitat municipal.

I dos anys després, supòs que haurà superat ja aquesta transició. Com veu el municipi lluny de la responsabilitat de la batlia?

La batlia ha suposat una etapa més de la meva vida. Una experiència molt enriquidora, però no deixa de ser una experiència més. Des de la nova situació personal, la perspectiva no és la mateixa i no veus els problemes de la mateixa manera. Com a exemple, puc dir-te que visc les Fires i Festes amb més tranquil·litat i sense preocupacions municipals.
Quant a la situació del municipi, crec que Manacor va experimentar els darrers 15 anys una transformació extraordinària, que va començar amb l’etapa de Miquel Riera. No es pot negar que les tres legislatures que vaig tenir l’honor de presidir l’Ajuntament de Manacor varen ser uns anys de moltes realitzacions en matèria de serveis i noves infraestructures. No m’he aturat mai ha comptar-les, però si feim un repàs podràs adonar-te de què es varen executar molts de projectes i s’invertiren molts de doblers en millores pel municipi. La situació avui és molt diferent. Els governants ho tenen més difícil, entre altres coses, perquè estan molt condicionats pels controls pressupostaris.
Així hi tot, vull recordar que vaig deixar un l’Ajuntament amb un 0% de deute bancari, és a dir sense deutes, i aquesta circumstància et permet un marge de maniobra que ja voldrien altres municipis.

Quina opinió li mereix la gestió de Pedro Rosselló al capdavant de l’Ajuntament de Manacor?

Vagi per endavant que per la meva condició d’exbatle he de tenir molta cura a l’hora de criticar la gestió de qualsevol persona que és batle. Puc dir-te que dos anys de batlia no suposa un període de temps suficient per poder fer moltes de coses.

Un Pedro Rosselló que per cert es va fer amb la batlia gràcies a una moció de censura recolzada pel Pi i AIPC. És veritat que vostè es va manifestar en contra de la moció de censura?. No hi estava d’acord amb una paraula.

No, jo en cap moment vaig declarar que estigués en contra de la moció. Sí vaig dir que no entenia ni compartia el moment en què el pacte de govern actual va decidir presentar la moció. Una moció de censura és una ‘eina política’ llegítima però no exempta de tensions i violenta. A mi, en principi, em sembla una expressió política, com a mínim, delicada. Les tres mateixes formacions polítiques que acordaren presentar la moció de censura, mesos enrera havien tingut l’oportunitat de pactar un govern municipal, sense aconseguir-ho. Crida l’atenció que poc temps després si fossin capaços d’entendre’ns. Jo particularment vaig apostar per un pacte format per Més, el Pi i AIPC. Crec que era el pacte polític més viable i possible.

Per cert, parlant de pactes, Catalina Riera haurà d’agafar el relleu de Pedro Rosselló al capdavant de la batlia. Quina opinió li mereix?. Quina és la seva relació política i personal amb Riera?

Bé, jo de Catalina Riera sempre he dit el mateix. M’ha demostrat ser una política vàlida, responsable i crec que té les idees clares. Quant a la relació personal, li puc dir que la darrera vegada que vaig parlar amb ella, va ser perquè em va telefonar per comentar-me l’assumpte de la moció de censura. Jo li vaig donar la meva opinió al respecte i poca cosa més. Des d’això ja han passat molt de mesos i la veritat és que la relació podrien dir que és inexistent.

I la seva relació amb el Comitè local d’El Pi a Manacor?

Jo som membre del Comitè local i abans que es celebrassin les eleccions municipals del mes de maig jo no era convocat a les reunions que se celebraven i vaig decidir posar l’assumpte en mans del partit a Palma. La veritat és que la mediació de la direcció del partit va servir de ben poc, perquè les coses varen seguir la mateixa línia. Bé…ja està bé així.

Sembla que la seva relació amb el partit no està travessant el millor moment. Fa un any vostè va decidir abandonar la direcció del partit, aquests dies s’ha sabut que Antoni Pastor no figura en cap llista per als principals òrgans de direcció que sortiran elegits del pròxim Congrés Autonòmic. Quina és la seva vinculació amb el partit?

Jo som de l’opinió de què una relació és sempre una decisió voluntària. Jo ja tenc una edat i una experiència que em permet escollir com vull que sigui la meva relació amb el meu entorn. Vaig decidir incorporar-me al projecte polític del Pi perquè hi vaig creure, partint de la base que aquesta formació política neixia de la confluència de distintes convergències. Passat un temps, té n’adones que les coses finalment no són com et pensaves. Jo diria que el Pi avui s’ha convertit amb el partit d’en Jaume Font i de bona part de la gent que es va apuntar al projecte polític procedent d’Unió Mallorquina. Crec que el partit no té res a veure amb els principis que s’anomenaren l’any 2013 al seu congrés constituent celebrat a Lloseta. S’han pres decisions amb les quals no m’he sentit còmode i des d’un temps cap aquí fins i tot diria que no m’he sentit respectat. Davant aquest escenari, vaig creure que el millor que podia fer era agafar perspectiva. I ja fa mesos vaig comunicar al president del partit que no comptés amb jo a l’hora de renovar la direcció política del partit. La decisió és totalment voluntària. El fet d’haver abandonat la primera línia política del partit em fa sentir més còmode i més tranquil.

I a partir d’aquí, quins és el futur polític d’Antoni Pastor?. Dins del Pi, fora del Pi, a ca seva… S’ha rumorejat la possibilitat d’un possible retorn al PP amb l’arribada de Biel Company a la presidència del partit. I hi ha res de tot això?

El futur polític d’Antoni Pastor és el dia a dia. Faig comptes mantenir-me totalment allunyat dels debats previs al Congrés i com bé he dit no formaré part de cap llista per als principals òrgans de direcció. Vull que la meva vinculació amb el partit sigui la que jo vull que sigui. Vull treballar des de la reflexió i la tranquil·litat. Em sent més còmode en una tercera línia.
Hi ha moments que he de reconèixer que fins i tot pens que puc estar a prop de la meva retirada definitiva de la política.
Quant a la possibilitat que pugui tornar reincorporar-me al PP, he de dir-li que la darrera vegada que vaig parlar amb en Biel Company va ser poc abans que el partit celebrés el seu Congrés. Aquesta possibilitat no s’ha plantejat.

Tenc la impressió que quan Antoni Pastor se sent còmode és sent incòmode. Tot i que no dóna gaires pistes sobre quin pot ser el seu futur polític, crec que ‘l’animal polític’ que sembla haver decidit hivernar pot despertar-se de bell nou en qualsevol moment disposat a presentar batalla. De moment, sembla haver decidit apostar per la pau mental i l’anàlisi.

Text: Pep Bauçà.