“Una persona amb una malaltia mental pot dur una vida normal”

Fa poc més d’una setmana l’associació Estel de Llevant inaugurava una nova seu. Una seu que respon a una necessitat però que també pretén ser “un regal pel poble, ja que ens dóna molt”; explica Guillem Febrer. I és que s’ha adaptat un edifici emblemàtic per Manacor i s’ha restaurat per tal “d’obrir-se a tothom qui vulgui i que puguin fer-s’hi actes de qualsevol caire relacionats amb la salut mental”; conclou Febrer.

En Guillem Febrer i Fons és el gerent d’Estel de Llevant. És llicenciat en dret i fa 20 anys que treballa per l’associació. La seva entrada va ser casual: “col·laborava amb la redacció del Full Parroquial dels Dolors devers l’any 96; i l’Església va cedir un local a les famílies que havien creat sense saber-ho Estel de Llevant. Jo vaig fer un reportatge sobre ells i ja no els vaig deixar mai”. Al principi combinava aquesta feina amb la seva feina a l’Ajuntament de Son Servera, i era voluntari. Però el volum de feina i assistents anava pujant i l’any 2008 va començar la seva dedicació exclusiva com a gerent d’Estel de Llevant. Amb ell parlem i aprofundim sobre l’entitat i sobre què és això de salut mental.

Bones tardes Guillem, primer de tot; explica una mica què és Estel de Llevant i que ha suposat aquesta nova seu per tots els que treballau aquí?

L’any 2008 hi havia 12 persones, i basta dir que l’any passat en vàrem atendre més de 160. Això ho diu tot. L’antiga seu havia quedat col·lapsada i obsoleta. Davant un grapat d’oportunitats vam voler apostar pel futur i cercar un lloc que ens permetés atindre a més gent i millor. Volem aplicar una metodologia innovadora i per això necessitem un espai ampli, lluminós i que inspiri tranquil·litat. Per una altra banda, vam decidir també aquesta fàbrica perquè és un lloc emblemàtic i un edifici protegit de Manacor pel seu interès històric i industrial. Reformant la fàbrica d’una manera o altra Estel de Llevant, que rep molt de la societat i de les administracions locals, retorna alguna cosa al municipi. Volem que sigui un lloc obert al poble. Que tothom qui vulgui fer activitats sobre salut hi tingui un lloc i sigui un espai per a la salut mental de tothom, no només per a les persones amb patologies.

Qui va iniciar aquesta entitat, com va sorgir?

Les famílies. Eren 7 o 8 famílies de Manacor i comarca que davant l’angoixa de no tenir cap recurs per atendre les necessitats dels seus fills, germans… Varen crear una associació per reivindicar i per fer una mica de club social per donar-se suport. Es reunien una vegada a la setmana i una voluntària els feia fer activitats; la idea era que les persones afectades sortissin de casa.

I com dèiem de 7 o 8 usuaris s’ha passat a gairebé 200. Com funciona ara Estel de Llevant per cobrir totes les necessitats dels usuaris?

Cada persona té unes necessitats especials i és difícil. Per això, el què hem fet és crear un itinerari de serveis, de tal manera què a través d’això es cobreixin el màxim nombre de necessitats; que poden ser molt diverses depenent de la persona, del seu caràcter, o de l’estat evolutiu de la malaltia. Tenim persones que fa anys no surten de casa perquè la malaltia els crea apatia o aïllament o l’altra extrem què són persones què poden fer feina amb completa normalitat.

No hem d’oblidar mai que l’objectiu de qualsevol persona és tenir una vida plena, autònoma i ser felices, tinguis o no un problema de salut mental. Tothom necessita algú que l’estimi, tenir unes relacions socials adequades i tenir una feina per poder viure, i això és el que intentem que tinguin també els nostres usuaris

A manera de resum podem dir que abordem aquesta diversitat amb una divisió de serveis; tenim atenció domiciliària, on els nostres especialistes van a casa dels malalts per tal que tornin a la sociabilitat; tenim el servei ocupacional on es pretenen recuperar les habilitats dels usuaris tant psicològiques com socials com de feina. I una vegada ja els hem recuperat, podem fer que s’integrin en qualsevol camp de feina. En aquest cas tenim el Centre Especial d’Ocupació, una empresa pròpia de serveis on el 70% dels treballadors són discapacitats; anem a cercar feines i ells van a fer-les. I finalment el servei d’Inserció laboral. En aquest cas cada usuari té un preparador o psicòleg que els acompanya a treballar a qualsevol empresa; primer va acompanyat i a poc a poc es va retirant i ja està recuperat.

Com arriben tots aquests usuaris?

Arriben derivats de l’Hospital, dels centres de Salut, Ajuntaments… o simplement entren per la porta perquè han sentit parlar de nosaltres. L’important és que arribin i facilitem tot el que podem l’entrada de tothom.

Ens parlaves que aquest nou espai us permetrà utilitzar metodologies innovadores...

Una de les sales de reunions del nou edifici

Si, per posar algun exemple; a Finlàndia hi ha una metodologia de Diàleg Obert, és una teràpia psicològica que se centra en tot l’entorn de l’usuari. Això permet atacar el problema d’un altre punt de vista i reduir la medicació. Un problema mental surt en resposta d’un fet traumàtic que ens ha desordenat i no hem pogut pair. Si atacar al trauma podrem resoldre el problema.

Un altre exemple és una investigació de la Universitat d’Oxford on han demostrat com la realitat virtual també ajuda als casos de psicosi. Per exemple en persones que sofreixen al·lucinacions s’ha aconseguit crear avatars similars a l’al·lucinació i poder així parlar amb el pacient des d’una vessant positiva, interactuant amb el pacient.

Són coses que comencem a estudiar i a treballar per poder traslladar-les aquí. Volem arribar a persones i situacions que ara mateix no arribem.

És difícil definir salut mental.

És que fa molt de temps que parlem de salut mental i te’n adones que salut mental en té tothom. Nosaltres el que treballam ara és amb la malaltia mental. I realment, el que ens agradaria és canviar el paradigma i acabar fent feina per a la salut mental.

Tothom té la seva pròpia salut mental; la gent va al gimnàs per millorar la seva forma física sense tenir cap problema més enllà. Per què no anar també a un centre per millorar la nostra salut mental?

Doncs, qualsevol persona en un moment determinat pot canviar la seva salut mental i sofrir una malaltia mental?

A qualsevol. I jo no m’atrevesc a dir on s’arribarà però cada vegada hi ha més persones que per consum de tòxics: sobretot drogues i alcohol tenen brots psicòtics.

I es curen?

Sí. Cada persona és un món. És molt bo de fer penjar una etiqueta i dir aquesta persona té una esquizofrènia. Però és que aquesta és variant segons el caràcter de qui la sofreix, del grau… El concepte de curar és dur una vida normal, si la pregunta és; una persona amb una malaltia mental pot dur una vida normal? Sí.

El que volem és que les persones tinguin la vida més plena possible. S’ha de normalitzar la situació. Hem d’afrontar la cura mental més enllà de la part física. Aquí tenim una visió sistèmica; creiem que estam integrats en un sistema social i hem d’actuar damunt tot aquest sistema per resoldre els problemes, no només damunt la part física. I així volem continuar.

Estel de Llevant aspira a ser un referent a les Illes en la millora de les condicions personals, socials i laborals de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. Treballa amb més de 160 usuaris, 350 famílies, 20 voluntaris i 40 professionals, donant ajuda i suport a gent de tot el Llevant mallorquí d’Algaida a Santa Margalida, passant per Petra, Manacor, Sant Llorenç o Felanitx.

La seva feina és cada vegada més reconeguda i per això, en aquesta nova seu han volgut participar un bon grapat de patrocinadors que han finançat un 20% d’aquesta nova seu; què és una fita per l’entitat. Guillem Febrer no pot deixar d’agrair a Electro Hidràulica, Caixa Colonya, Casal Mallorquí, Coves del Drach i Ànima Negra el seu suport en aquest canvi d’etapa.

Molta sort i a seguir amb la bona feina.

C. Amores