Connect with us

Actualitat

“Hem fet una bona gestió econòmica. Son Servera ha deixat de ser un municipi molt endeutat”

Entrevista amb Marga Vives, regidora de Turisme, Hisenda i Gent Gran de l’Ajuntament de Son Servera

P: Hem esgotat més de la meitat de la legislatura. Començarem per Turisme, Quin eren els objectius marcats al principi d’aquesta legislatura? Què s’ha pogut aconseguir i què falta per fer?

R.: Des de l ́Ajuntament de Son Servera feim feina amb el Consorci de Turisme, format per l’ajuntament de Sant Llorenç i l’Associació hotelera de la zona de Cala Millor. Es va crear fa uns anys i el nostre objectiu era consolidar-ho, que la gent ho veiés efectiu, productiu, que realment s’estan fent canvis. La intenció és que, ja que compartim una zona, compartim els nostres esforços i els unifiquem. Abans cadascun anava pel seu costat, uns a unes fires uns altres a unes altres i duplicàvem recursos i esforços. Pel que, tant en l’àmbit econòmic com en l’àmbit de consolidació de la destinació, fer l’esforç conjuntament, a través del Consorci de Turisme, està donant els seus fruits i s’ha convertit en una realitat. En les regidories de turisme ho fem tot des del Consorci.

Aquests anys hem fet infinitat de coses: hem creat marca; quant a les fires, les seleccionem molt bé i ja no anam a totes com abans, ara participam en les que són més especialitzades.

P: Heu assistit a FITUR aquest any?

R: No, hi varem anar el primer any, però després arribàrem a la conclusió que fires tan grans i genèriques com FITUR no són productives. Suposen un cost molt elevat per a poc retorn de la inversió. Era com un costum anar a FITUR i era més política que promoció, assisteixen tots per fer-se la foto. Ens hem decantat per promocionar esdeveniments més concrets, esportius i culturals, tant des del Consorci com a empreses privades que ho organitzen i els donam suport. Per exemple, el triatló, Protur Festival Jazz, etc., ja que són ells (els professionals de cada sector) els que coneixen el mercat, ells saben on promocionar i com organitzar-ho, nosaltres els ajudam econòmicament.

També esteim unificant moltes ordenances, principalemnt de renous, mobilitat, etc. Ja que turisme no solament és promoció turística, sinó que abasta tot el que afecta el turisme.

Aquest any treurem a concurs públic, per primera vegada de forma conjunta, les Oficines de Turisme.

Aquest any treurem a concurs públic, per primera vegada de forma conjunta amb Sant Llorenç, les Oficines de Turisme”

P: El fet de compartir un nucli turístic com per exemple Cala Millor amb un altre municipi, en aquest cas Sant Llorenç, ha de tenir avantatges i inconvenients no?

R: Jo consider que ha de ser avantatjós, solament pel fet que abans cadascun anava pel seu costat i ara s’optimitzen els recursos, ja és un avantatge. Compartir coneixements i desenvolupar iniciatives de forma conjunta és molt positiu. El turista no nota que siguin diferents municipis, ja que tot es regeix per les mateixes ordenances. Crec que no tenia cap sentit la promoció com Costa Llorencina i com Son Servera Turístic, si el que la gent coneix a l’estranger és Cala Millor. Ara ens promocionam com Cala Millor, des de S’Illot fins a la Costa dels Pins. Al principi ens va costar que els hotelers ho acceptessin, fins que ho van entendre.

Un altre tema és que també hem fet participar en l’oferta complementària que, encara que no tenen vot i no aporten cap quantitat econòmica, tenen veu i formen part del Consell Assesor amb representants de bars, restaurants, comerços, turisme actiu, esportiu, etc. En general, tots aquells que formin part de l’oferta turística de la zona. Consideram que el turisme no solament són els hotelers i els ajuntaments, hi ha moltes empreses que viuen directament del turisme i volem que estiguin representades.

P: La marca Cala Millor, amb el pas del temps, semblava una marca “desgastada”. S’ha fet alguna cosa per renovar i millorar la seva imatge?

R: No ens enganyem, des de l’Ajuntament és molt mal de fer canviar el tipus de turisme que ve. Per això, la nostra participació en fires més petites i especialitzades com poden ser les de golf, amb el coneixement dels Camps de golf, de naturalesa, esports entre uns altres, fa que ens acostem a un tipus de client més específic. Estam intentant donar a conèixer que Cala Millor és més que sol i platja. Encara que no depèn de nosaltres, la desestacionalització depèn més del Govern, dels acords i incentius que puguin oferir-li a companyies aèries, hotelers, Touroperadors, etc. De vegades tinc la sensació que des dels ajuntaments feim més promoció del que realment hauria de ser la nostra competència. La nostra funció hauria de limitar-se a les competències estrictament municipals. És a dir, el Govern hauria de posar els seus mitjans per promocionar l’illa i facilitar que arribin turistes; quan ja estiguin aquí, els municipis encarregar-nos que la seva visita sigui el més agradable possible i vulguin repetir. Municipis nets, seguretat, amb infraestructures cuidades, etc. Però com tota la vida s’ha fet així i, a més, tenen partides assignades per a això, hem de seguir fent-ho d’aquesta manera. Consider que la promoció turística no hauria de ser competència municipal.

Consider que la promoció turística no hauria de ser competència municipal”

P: Es veu que heu creat un flux de col·laboració i sembla que hi ha bona predisposició també per part dels hotelers

R: Per descomptat, per això formen part del Consorci, són una part molt important del sector turístic. Som dels pocs a Espanya que treballen d’aquesta manera, unint-nos per remar junts cap als mateixos objectius. No és ni habitual ni fàcil, perquè sempre hi ha una desconfiança recíproca; en aquest cas, ho hem aconseguit i aquesta unió ajuda a la presa de decisions.

P: Aquest cap de setmana és la Fira de la flor d’Ametler. Quina és la finalitat? Quants anys fa que se celebra?

R: Es va començar a celebrar fa 9 anys, com a iniciativa de l’Ajuntament de Son Servera. La intenció és oferir un producte al turista en temporada baixa, donant a conèixer tot el relatiu a l’ametlla, mostrar què es pot fer amb ella, oferir productes artesans i gaudir dels ametllers en flor. El 80% dels que vénen són turistes i té mèrit perquè hi ha molt pocs hotels oberts en aquestes dates… No té cap cost, es fa dins de les cases de Ca S’Hereu, que per primera vegada estaran obertes al públic, donant a conèixer el patrimoni històric que tenim, a part de la nostra gastronomia.

La intenció de la Fira Flor d’Ametler és oferir un producte al turista en temporada baixa, donant a conèixer tot el relatiu a l’ametlla, mostrar què es pot fer amb ella, oferir productes artesans i gaudir dels ametllers en flor. El 80% dels que vénen són turistes”

P: Hi ha oferta d’agroturismes en el municipi, no?

R: Sí, Ca S’Hereu per exemple és un agroturisme.

P: I què tal?

R: Bé, ara ho ha agafat una altra empresa i tenen la voluntat de promocionar-ho per internet, entre altres actuacions en favor de la seva divulgació. Els nous gestors han mostrat una bona predisposició a col·laborar amb nosaltres.

P: La temporada passada, en la qual es van batre rècords de visitants, es va traduir en problemes per l’afluència massiva de turistes?

R: No, nosaltres aquí, tant en l’àmbit de seguretat com a altres nivells, no vam tenir cap problema. La majoria són famílies angleses, alemanyes i nòrdiques. Hem de reconèixer que la planta hotelera ha ajudat molt, perquè cada any es reformen els hotels i això repercuteix en la qualitat del client. No tenim una clientela jove que ve a cercar festa com li passa a Magalluf.

P: L’altre dia, segons els usuaris de Tripadvisor, apareixia un hotel de Cala Millor com un dels més recomanats. Crec que és un fet destacable per a l’oferta turistica de la zona, veritat ?.

R: Tenim la sort que molts dels nostres hotels estan recomanats per TUI, Neckerman, Tripadvisor, etc. I guanyen premis de reconeixement. Tenim una planta hotelera molt bona.

P: I canviant de tema: com tenim els comptes municipals?

R: Millor que quan vàrem entrar, estava escalabrat, pagàvem a un any i mig als proveïdors, estàvem endeutats amb 17 milions d’euros… Vam haver d’acceptar el préstec aquell que va oferir Rajoy per pagar als proveïdors per valor de 7 milions d’euros. En entrar vam fer un treball enorme.Varem renegociar tots els contractes possibles a la baixa menys els més grossos que estaven adjudicats per concurs ja que la Llei no ho permet. Hem reduït en 6 anys 11 milions d’euros de deute. Va haver-hi un moment que haguéssim pogut tornar-nos a endeutar i decidírem que no. Totes les obres que hem fet (que han estat moltes) han estat amb subvencions de la Conselleria de Turisme. Ara paguem a dos mesos als proveïdors. Jo, que m’encarreg d’Hisenda, faig economia domèstica a l’ajuntament: tenc doblers, ho gast; no en tenc, no ho gast….jajajaja. Hem fet molt bon treball, però no ho hem sabut vendre, és el problema que tenim els Independents…

De l’única cosa que em queix cada any és d’aquesta famosa Llei Montoro, que si hi ha superàvit no pot revertir en els habitants del municipi, ha d’anar a cancel·lar deute. Des de fa dos anys tancam els comptes municipals amb un superàvit de més de 2 milions. Em sembla inacceptable i injust que hagi d’anar a cancel·lar deute en lloc d’invertir-ho en el benestar dels nostres ciutadans. Si es pot pagar cada mes, tenint en compte que els interessos han baixat moltíssim i ens és més còmode (abans pagàvem 300.000 euros d’interessos anuals i ara en pagam 40.000), no entenc per què estem obligats a avançar pagaments del deute amb el govern. És un robatori total a l’economia municipal. Ens fan pagar el deute que han adquirit amb Europa. El Govern de l’Estat tanca l’any amb dèficit i tots els ajuntaments i Comunitats Autònomes estem obligats a tenir superàvit per pagar el deute i no et deixen fer res en benefici del municipi. Vaig entendre la llei al moment que es va fer perquè els ajuntaments s’havien passat bastant, però ara, després de tants anys, que ja s’ha agafat el ritme “d’estrenyer el cinturó”, hauria de flexibilitzar-se una mica.

P: A nivell d’ingressos s’ha vist incrementada la partida?

R: Sí, sobretot en llicències municipals urbanístiques i, també, amb un altre tipus de taxes. També hem reduït molt les despeses. Et posaré un exemple que pot semblar absurd: solament apagant les llums de tots els carrers, un fanal sí una altra no, aconseguim estalviar 300.000 euros anuals de consum energètic. A més de renegociar els contractes de telefonia i de tot en general. O a l’apartat de festes, quan jo vaig arribar es gastaven 400.000 euros i ara han de fer-ho amb 170.000 euros.

P: Es pot dir que amb Els Independents de Son Servera el poble ha sortit guanyant…

R: Crec que el pacte PSOE-Independents ha estat positiu pel poble de Son Servera. Hem fet moltes coses a tots els nivells. Al marge d’inversions municipals quasi faraòniques que es varen fer temps enrere, nosaltres hem volgut prioritzar el que consideram realment necessari pel benestar dels ciutadans (carreteres, infraestructures, etc.).

P: A nivell de taxes, heu pogut rebaixar alguna cosa?

R: En el 2011 adaptàrem la taxa de recollida d’escombraries i clavegueram, ja que eren deficitàries. Es va incrementar fins que cobrís el cost, amb el compromís de treballar per rebaixar-la. Per a això hem estat un dels municipis que més ha treballat en el tema de reciclatge, anant porta a porta a comerços i hotels, oferint-los una bonificació per reciclatge i per matèria orgànica. Amb aquesta motivació i mentalització de reciclatge hem aconseguit reduir despeses i poder reduir les taxes.

Quant a l’IBI, abans que arribéssim hi havia hagut un increment brutal en la revisió d’aquest impost i el PP va marcar un increment del 10% anual durant 10 anys. Vam haver de ser realistes i acceptar-ho, fins que en 2014 ho congelàrem i rebaixàrem el de les rústiques.

En definitiva, mai vam prometre rebaixar els impostos perquè mai s’ha de prometre alguna cosa que no es pugui dur a terme, però puc dir que hem aconseguit no ser un dels ajuntaments més cars de l’illa.

P: Alguns ajuntaments es veuen en l’obligació de prestar una sèrie de serveis que realment són de competència estatal, és el vostre cas?

R: Sí, clar. I no rebem res a canvi. Menys des de la Conselleria de Turisme, que ens han concedit moltíssimes subvencions i de Serveis Socials, a través de l’IMAS, que donen suport als ajuntaments; no rebem cap ajuda ni d’Educació (manteniment d’escoles), ni de Formació (per mantenir el mòdul d’hostaleria de l’institut, l’ajuntament de Sant Llorenç i el nostre hem de pagar les instal·lacions en un hotel), ni per al transport escolar, etc.

P: Gent Gran ha de ser el departament més bo de dur, no?

R: Sí, hem ampliat l’oferta d’activitats orientades a la salut, com a ioga, Tai Chi, ball de saló, etc. Aquest any tenim previst oferir més activitats: conferències, tallers, teatre. Participen i ens ajuden molt.

P: Vos dóna molta guerra l’oposició?

R: Ens dóna una mica, però quan la crítica és constructiva l’acceptam; el que no és de rebut és quan es fa crítica des de la mentida i perquè sí. En general, no ens piquen massa, tampoc hem donat raons perquè puguin qüestionar-nos la gestió que estem duent a terme. És més, jo diria que hem fet coses admirables; per exemple, crec que mai en la història s’havia assignat una partida pressupostària a Patrimoni i nosaltres ho hem fet, tenim l’obligació de conservar i mantenir el que tenim.

P: Es podria dir que la bona gestió econòmica no dóna vots?

R: No, no els dóna, però tenim el compromís moral de fer un treball ben fet en benefici dels ciutadans i intentar complir amb el que es va prometre en el seu moment.

Pep J. Bauçà.

Són tendència

© 2022 defrancdigital.com