Connect with us

Actualitat

La justícia també tomba l’impost de plusvàlua municipal en vendre l’habitatge amb guanys

Diversos tribunals anul·len la taxa per un error de càlcul de bona part dels ajuntaments

L’impost de plusvàlua s’ha convertit en un maldecap per a bona part dels ajuntament des que al maig passat el Tribunal Constitucional anul·lés diversos dels seus articles rebutjant que la taxa, ideada per gravar els guanys obtinguts per l’apreciació dels terrenys, es pugui aplicar quan els ciutadans venen un immoble incorrent en pèrdues. Més enllà, però, els tribunals han començat a tombar el cobrament d’aquest impost per un error generalitzat en el càlcul realitzat pels municipis, la qual cosa invalida també la seva aplicació fins i tot quan afecta a una venda tancada amb plusvàlues.

Aquest error ha obert un nou front judicial que posa en joc molts milions d’euros de la recaptació municipal dels últims quatre anys, segons els càlculs realitzats per Reclamador.es.

L’error es troba en la fórmula que vénen aplicant els ajuntaments. Segons estableix l’article 107 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, la base imposable de l’impost de plusvàlua municipal ha de determinar-se a partir del valor del bé i amb un percentatge d’increment, fixat en les ordenances locals, per estimar l’apreciació registrada durant els anys que l’ha tingut el seu últim propietari. No obstant això, els ajuntaments es limiten a multiplicar aquesta variable per l’últim valor cadastral disponible, el que llança un càlcul sobre l’increment de valor que tindrà el bé en el futur, no una estimació del que s’ha revaloritzat durant la seva tinença. És a dir, si un veïnat va adquirir un habitatge l’any 2007 i la ven ara, el càlcul de la plusvàlua que es realitza amb el valor cadastral de 2017 que fa una estimació de la seva evolució en els propers 10 anys, no una avaluació de la seva variació en la última dècada.

Just per anomenar alguns municipis del Llevant, Pla i Migjorn; Llucmajor, Felanitx, Algaida i Son Servera figuren entre els més afectats

Quins Ajuntaments de Mallorca han estat recaptant de més de forma més intensa, segons aquesta sentència?. Doncs aquells que van revisar els seus cadastres a l’alça tenint com a referència els preus en el moment en què estaven més alts, és a dir, els que ho van fer el 2006, 2007, 2008 o 2009 usant com a referència els que hi havia abans de la crisi. I la llista d’aquests municipis és enorme a l’illa. Just per anomenar alguns municipis del Llevant, Pla i Migjorn, Llucmajor, Felanitx, Algaida i Son Servera figuren entre els més afectats ja tots ells feren aquestes revisions durant el període de quatre anys abans assenyalat.

Fora d’aquesta llista queden també municipis de gran pes a Mallorca, perquè van realitzar la seva revisió abans dels anys del major boom urbanístic, com és el cas de Manacor, que ho va fer en el 1997.

Segueix llegint
Publicitat
Feu clic per comentar la notícia

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Són tendència