L’atleta manacorina Stephi Flores; fitxa pel nou club d’atletisme Iberostar

El nou club comptarà amb una trentena d’atletes que estaran a les ordres de Tomeu Rigo, entrenador de l’equip

El nou club, comptarà per ara amb uns 30 atletes de reconegut prestigi que estaran a les ordres del conegut Tomeu Rigo, atleta que serà l’entrenador de l’equip. Una altra característica és que les seves files comptaran també amb presència manacorina. Stephi Flores correrà a la categoria sénior del Club.

Presentació del nou club d’atletisme Iberostar

Flores va començar fa poc en el món de l’atletisme federat. Va començar a córrer ara farà 4 anys i va ser només fa un que va decidir fer una passa més i professionalitzar una mica més la seva afició. Per això, va federar-se amb el Club d’Atletisme de Manacor. La temporada passada es va classificar amb aquest equip pel Campionat de Balears en pista en la modalitat de 800 m. Després dels bons resultats, aquesta temporada el nou club Iberostar l’ha fitxada per aquesta nova etapa.
P: Bones Stephi; primer de tot, enhorabona. Com s’assumeix aquest repte?

R: La veritat és que ho faig amb molta il·lusió i ganes. En aquest club hi ha gent molt bona. Molt bones aletes com Irene Portillo, Marga Adrover o Sebastiana Llabrés, atletes amb un palmarès i una carrera molt importants i afront aquesta nova etapa com un repte per estar a la seva altura. És una molt bona oportunitat poder treballar amb gent del seu nivell.
P: Per arribar fins aquí en tan poc temps, suposo que hauràs hagut de sacrificar-te i dedicar-hi temps; com et planifiques els entrenaments?

R: Si, en tres mesos vaig passar de córrer la primera vegada en pista a córrer a un Campionat com el de Balears i millorar allà la meva pròpia marca amb 20 segons, que amb atletisme és molt. Va ser una evolució molt ràpida i inesperada. Però si, tot això és molt gratificant però impossible sense el sacrifici. Entreno, com a mínim, 2 hores els 7 dies de la setmana. Tinc la sort que el meu “míster”, Roberto Flores, és el meu germà i això em facilita el tema d’horaris. És el meu amic i el meu suport però també controla les meves ànsies de no aturar, controla la meva evolució… I igualment la meva parella, és un addicte de l’esport com jo, i això fa que entengui la dedicació que porta i em doni suport amb tot.
P: I en el teu dia a dia, a part d’entrenar, també has d’adquirir hàbits de vida saludables per arribar a aguantar les competicions?

R: Sí, jo em cuido moltíssim. Tinc una malaltia crònica, colitis ulcerosa i això m’obliga a fer-ho. Tinc molts aliments restringits, he de controlar els meus entrenaments…

L’atleta durant una competició.

P: I aquesta malaltia, com afecta el teu rendiment esportiu?

R: Més que afectar-me, el córrer m’ajuda a portar-ho millor. És la meva teràpia, tot i que si és cert que en temporada de brots em juga males passades però és un al·licient més per dir: jo puc.
P:Cada vegada hi ha més gent que s’apunta a la moda del “running”, però com veu una persona de dintre l’evolució d’aquest esport?

R: L’atletisme és molt més sacrificat però de totes maneres ho considero una cosa molt bona. Tant de bo no sigui una moda perquè córrer és molt bo en tots els aspectes físics i emocionals. És un antidepressiu natural. Cada vegada hi ha més participació a les carreres populars i això és fantàstic.
P:Doncs a no aturar de córrer. Per acabar digues, que t’espera amb aquesta incorporació? Quins reptes tens enfront com a membre del club Iberostar?

R:Aquest diumenge ja fem el primer cross a Marratxí. Tot pensant amb una meta clara; el Campionat de Balears de cross que es fa a finals de gener. Entre i entre però tenim com a requisit participar com a mínim a dues competicions mensuals, així que no podem baixar el ritme.