Connect with us

Actualitat

Manacor i Llucmajor canalitzen la major part de l’activitat econòmica del Llevant i Migjorn

Els deu municipis de les illes que s’han mostrat més dinàmics en termes de creació d’ocupació estan fortament especialitzats en serveis tradicionals, com allotjament i restauració, comerç i reparacions, transport i emmagatzematge o activitats immobiliàries

Impulsa Balears ha dut a terme aquest dilluns una jornada orientada a abordar el paper estratègic dels agents locals en la reorientació de l’estructura productiva regional. La jornada, que s’ha organitzat conjuntament amb la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), ha girat al voltant de la conferència impartida per Antoni Riera Font, director tècnic de la fundació, i ha comptat amb la presència de Neus Serra, secretària general de la FELIB, i la participació d’una trentena d’agents d’ocupació i desenvolupament local de totes les illes. En aquest marc, la nova actualització de l’eina i | especialització ha servit per oferir una visió àmplia i detallada del teixit productiu, ja que permet visualitzar el valor afegit d’un total de 21 seccions d’activitat per als 4 territoris insulars i els 67 municipis del arxipèlag. Una informació no disponible en altres fonts. Així mateix, en aquesta ocasió, l’eina s’ha enriquit amb informació relativa a l’evolució de les principals branques d’activitat, el que permet als agents locals prendre el pols de l’ocupació i el teixit empresarial dels seus respectius municipis des d’una visió dinàmica.

Les zones urbanes canalitzen la major part de l’activitat i atreuen un perfil productiu especialitzat al voltant dels grans equipaments i infraestructures

L’aglomeració d’empreses de diferents àmbits d’activitat al voltant dels nuclis urbans ofereix avantatges, freqüentment en matèria de guanys de productivitat, que expliquen la concentració de valor afegit a les capitals insulars de Palma (58,1% de Mallorca), Maó ( 42,7% Menorca) i Eivissa (49,1% d’Eivissa). En aquesta mateixa línia, els municipis que en formen part, segons el Ministeri de Foment, de l’àrea urbana de la capital mallorquina, com Calvià i Marratxí, també tendeixen a fer una contribució al valor afegit insular (6,7% i 3,8% , respectivament) superior a la d’altres municipis que, amb una mida similar, són cap de comarca, com és el cas Manacor i Inca (3,7% i 2,4%, respectivament).   En una mateixa línia, la proximitat a grans infraestructures i equipaments també exerceix, lligat a les economies d’urbanització, un efecte notable sobre els patrons municipals d’especialització. Així les coses, destaca l’elevat grau d’especialització en activitats de transport i emmagatzematge dels municipis més propers als aeroports, com Llucmajor -ja que aquesta branca assumeix un pes en la seva estructura (14,8%) que supera amb escreix la mitjana balear (5,1%) -, Maó (6,3%) o Sant Josep de sa Talaia (8%). El mateix succeeix amb la proximitat a ports, doncs a Alcúdia, les activitats de transport efectuen també una aportació (5,5%) superior a la mitjana regional. Pel que fa a la proximitat a grans equipaments, el cas més significatiu es reflecteix en la marcada concentració relativa a la sanitat i els serveis socials, especialment a les capitals insulars i els municipis cap de comarca on es compta amb hospitals de referència, tal és el cas d’Inca o Manacor, amb aportacions al valor afegit municipal (15,9% i 16,9%, respectivament) d’aquesta branca d’activitat que superen la mitjana balear (8,3%).

L’especialització productiva local condiciona la resiliència dels municipis i la seva capacitat per impulsar la creació de valor

Al llarg del quinquenni 2010-2015, els deu municipis de les illes que s’han mostrat més dinàmics en termes de creació d’ocupació i, per tant, més resilients davant els exercicis de baixa activitat, estan fortament especialitzats en serveis tradicionals, com allotjament i restauració, comerç i reparacions, transport i emmagatzematge o activitats immobiliàries. Tal és el cas dels municipis eivissencs de Sant Joan de Labritja -amb un augment de l’ocupació acumulat (34,9%) que supera la mitjana balear (5,1%) -, Sant Josep de sa Talaia (29%) o Santa Eulàlia des Riu (24,3%), així com d’Es Migjorn Gran a Menorca (32,4%) o de Muro (27,7%) i Bunyola (19,1%) a Mallorca.    No obstant això, cal assenyalar que la progressió de l’ocupació en aquests mateixos territoris s’ha beneficiat de l’impuls que el nombre de treballadors ha experimentat en altres esferes productives que, si bé encara fan aportacions relativament moderades al valor afegit municipal, són susceptibles de jugar un paper estratègic a mitjà i llarg termini. Es tracta, especialment, de serveis intensius en coneixement relacionats amb l’educació, la informació i les comunicacions o la sanitat i els serveis socials. Aquestes esferes productives amaguen atractives oportunitats per diversificar el teixit dels municipis més allunyats dels grans focus urbans, ja que aquests últims tendeixen a presentar els majors graus d’especialització tant en els serveis més intensius en coneixement com en les manufactures d’intensitat tecnològica més elevada.

Tan sols com exemple, cal tenir en compte com el pes de les activitats financeres a Palma (5,9%) supera la mitjana regional (3,3%), de la mateixa manera que ho fan els serveis d’informació i comunicacions en els municipis de l’àrea urbana -com Calvià (3,2% vs 2,3%, Balears) o Llucmajor (2,8%) – i les activitats professionals, científiques i tècniques en les capitals insulars -com Eivissa (4,1% vs 3,4%, Balears) i Maó (3,8%) – o els municipis cap de comarca -com Inca (4,1%).

Són tendència